Moratòria urbanística

Definitivament, Mallorca i els seus autòctons han mort d'èxit. Urbanicides incorregibles han assolit els seus darrers objectius. L'esperança s'ha acabat. Llavors, com queda l'Illa? Només per a rics? Només per a qui, a cop de talonari, es permeti el luxe de posar preu a tot? Tot això seria salvable si existís una societat civil vertebrada, equilibrada i ponderada. Però ja fa temps només senyoreja per aquests indrets l'adoració del déu doblers i els seus ministres, l'èxit i el consumisme a les totes. S'haurà d'acudir a especialistes perquè investiguin com un poble antic i assolellat ordí i caigué en la seva pròpia trampa. Com boigs malaltissos d'ansietat, molts mallorquins, massa, subjugaren i abusaren d'un present fugaç condemnat en el futur a ser breu i instantani.

No, ara, ni una ni cent moratòries esmenarà el mal fet, ni tornarà la frescor del temps perdut. Facem, per una vegada, un acte de sinceritat i reconeguem que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.