Qualsevol intent de veure optimisme i esperança en la recent aprovada moratòria urbanística no és més que un immens esforç de veure bona voluntat allà on es posen pegats, sense més ni més, perquè no hi ha més remei.
Definitivament, Mallorca i els seus autòctons han mort d'èxit. Urbanicides incorregibles han assolit els seus darrers objectius. L'esperança s'ha acabat. Llavors, com queda l'Illa? Només per a rics? Només per a qui, a cop de talonari, es permeti el luxe de posar preu a tot? Tot això seria salvable si existís una societat civil vertebrada, equilibrada i ponderada. Però ja fa temps només senyoreja per aquests indrets l'adoració del déu doblers i els seus ministres, l'èxit i el consumisme a les totes. S'haurà d'acudir a especialistes perquè investiguin com un poble antic i assolellat ordí i caigué en la seva pròpia trampa. Com boigs malaltissos d'ansietat, molts mallorquins, massa, subjugaren i abusaren d'un present fugaç condemnat en el futur a ser breu i instantani.
No, ara, ni una ni cent moratòries esmenarà el mal fet, ni tornarà la frescor del temps perdut. Facem, per una vegada, un acte de sinceritat i reconeguem que qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.
