Seria jo molt errat i curt "li volia explicar a la filla independentista d'un pare independentista", si, per definir el contingut polític i filosòfic de la independència i del nacionalisme, digués en públic i amb una bona rialla a la boca que «Espanya és una puta comèdia». I seria igual d'imbècil si, per definir el meu ideal i respondre a la «pardalada» d'un xerraire felanitxer, li amollàs, tot seriòs i greu, en castellà, aquella altra collonada que diu textualment: «Oigo, Patria, tu aflicción/ y escucho el triste concierto/ que doblan sonando a muerto/ la campaña y el cañón...» Només volia dir això, quan dic que mai no he fet broma de la tragèdia, ni tragèdia de la broma. L'humor sobrevolava les passions inútils...