Ui, va anar d'un pèl de cella! Un poc més i fan un xalet a les Coves d'Artà. Sort que el mestre d'obres en anar a fer els fonaments va descobrir que davall del terreny on havien de construir-lo hi havia una cavitat d'uns 850 metres quadrats. L'estança forma part de les Coves Petites i una mica més i es converteix en un menjador. Ben mirat, però, si tenim en compte que el xalet l'anaven a fer a uns 100 metres de l'entrada de les coves, sembla bastant normal el que ha passat. De fet, al municipi de Capdepera ja deuen faltar ben poques coses per trobar fent fonaments. Els mallorquins que estiuejen a Canyamel coneixen la zona on s'ha fet la (re") troballa geològica com s'Eixam a causa del gran nombre de construccions que hi han aparegut en els darrers 10 anys. Tots aquests xalets tenen unes vistes fantàstiques sobre la platja i, per tant, des de l'arena no et queda més remei que veure'ls sempre que no prenguis el sol de panxa. Llavors, en aquesta posició mires al teu voltant i veus un bon grapat d'hotels que ocupen tot l'espai fins a tocar l'arena. Tot? No, un petit poblat de pins i mates resisteix a l'especulació. Els veïns, però, diuen que els queda poc. Que aquest hivern hi han de començar a construir un nou hotel, fins i tot alguns residents alemanys ja han posat el crit al cel i han mostrat la seva repulsa al fet que els treguin el darrer trosset de verd que queda en aquest (ex") bell racó de Mallorca. El temps, els blocs i el ciment ens demostraran si aquest rumor és cert o no. De tota manera, si hem de tenir en compte com han acabat racons del municipi de Capdepera com aquest o d'altres com Cala Lliteras, que cada any s'assembla una mica més a Andratx i a la Sagrada Família (per les grues i les obres que mai no acaben); es Pelats, on ja s'ho han pelat tot; sa Font de sa Cala, on hi han fet un parell d'eixams més; Cala Mesquida, on han construït un complex turístic faraònic digne de la ceguesa constructora i el mal gust dels anys 70; el pinar de darrera cala Agulla on hi han fet uns apartamentots que anunciaven amb un cartell que algú va sabotejar escrivint-hi «L'especulació acabarà amb tot»... Fa uns anys, quan qualqú es va inventar la denominació «Cales de Capdepera» se'm va passar pel cap un lema que, sense haver-lo fet públic, ha triomfat: «Cales de Capdepera, encara queda molt per destruir». Ara ja queda poquet, ben poquet... i aquesta és la història de tantes poblacions costaneres de Mallorca on els constructors i els hotelers s'han fet amb el poder amb el suport dels seus servidors/treballadors/votants per tal de convertir el poble en el seu Tente particular i poder menjar amb vuit culleres. Quan jo era petit hi havia un dia a l'any en què els de l'hotel de davant, l'únic del carrer, em despertaven: era el dia del turista. Els treballadors aixecaven els clients cap a les 8 del matí fent sonar les casseroles i cridant, un costum que sempre em va fer molta gràcia. Ara sé que a la vora de ca nostra hem passat de 1000 a més de 6000 places hoteleres perquè nit rere nit els adolescents alemanys passen cantant embriagats a qualsevol hora. Ara fa uns cinc anys, un estiu que l'ocupació no era massa alta, els hotelers es varen posar d'acord amb companyies com Neckerman i TUI per oferir viatges econòmics per al jovent teutó. I així van les coses: un petit hoteler de la zona em comentava que hi ha cambreres que es neguen a entrar a netejar algunes habitacions del seu establiment perquè aquests joves germànics les deixen més brutes que una soll de porcs. M'imagín que per una raó similar el turista amb un cert poder adquisitiu ja no vol venir a indrets de Mallorca com Cala Rajada.