L'assassinat del president de la patronal guipuscoana, José María Korta, i l'explosió en ple cor de Madrid revela que ETA i el seu entorn han entrat dins una espiral d'efolliment en la qual cerquen agenollar el Govern basc i estendre el seu «conflicte armat» a tots els que no formen part del cada cop més tancat món de l'arbertzalisme radical. S'ha de pensar que Korta era un sincer simpatitzant del PNB, partit que ha rebut el cop més dur amb aquest crim. A més, l'ofensiva sembla que va molt més lluny (la bomba de Madrid cercava també galtejar Aznar) i és des d'aquesta perspectiva que s'ha d'entendre la mort de quatre etarres la nit de dilluns quan, presumiblement, anaven a preparar o executar una acció terrorista. Per tant, el que cal demanar-se ara és si el radicalime basc vol de veritat el diàleg que tant reclama el PNB o si el que cerca és un trencament brutal. Tal volta voldrien un Govern basc controlat per partits «espanyolistes», la qual cosa provocaria i faria irremeiable la «revolta armada» a Euskadi. Però a aquestes altures de procés històric, aquesta opció és literalment de folls. El PNB va fer un gran paper quan va aconseguir que ETA declaràs la treva indefinida. No obstant això, ara es veu que els etarres aprofitaren aquests mesos per reorganitzar-se. I ara retreuen a la gent d'Arzallus que no complís la seva paraula d'avançar cap a la independència, i se'n vengen matant empresaris. A partir d'aquí, ja no existeix la lògica.