Serà molt difícil que Madrid pugui trobar un camí que li permeti solucionar el problema basc vista la discrepància que demostren els seus dos grans partits o, almanco, els seus líders José María Aznar i José Luis Rodríguez Zapatero. El PP ha vist que enlairar i orejar el trauma del GAL li va molt bé per mantenir callats els socialistes. Mentre, aquests cerquen la manera d'arribar a un pacte d'Estat basat en la defensa dels valors democràtics i legals que els esborri la imatge de connivència amb el terrorisme d'Estat. Des d'aquesta perspectiva, i si només pensen en acords amb el PP, difícilment es podrà articular una estratègia seriosa que pugui arraconar ETA. En aquest sentit, convendria que dirigents socialistes com Pasqual Maragall o Francesc Antich, que tenen l'objectiu clar d'assolir un Estat federal que teòricament aprova Zapatero, no només hi diguessin la seva, sinó que fessin sentir amb força la seva veu dins la direcció del PSOE perquè aquest centenari partit fos capaç de redefinir els seus plantejaments, fes autocrítica de l'època González en matèria de contraterrorisme armat i construís un projecte de respecte màxim envers les nacions que formen l'Estat espanyol. Té raó Aznar quan parla d'emprar les eines de l'Estat de Dret per vèncer la violència, sigui de pistoles, de bombes o de pedrades i còctels molotov al carrer. Però això implica aprofundir en el model de les autonomies i apostar amb valentia per una nova estructuració política i jurídica de la Pell de Brau.