El president del Govern estatal, José María Aznar, s'entrevista avui a Marivent amb el rei Joan Carles en un moment molt delicat. El drama d'Euskadi no du camí d'arreglar-se, almanco a curt termini, i Aznar sap que aquest pot ser el punt negre que pot qüestionar la seva gestió. Es tracta d'una qüestió terriblement relliscosa que, no ho oblidem, embullà, enterbolí i finalment propicià la sortida de Felipe González de la Moncloa pel cas GAL. I Aznar té aquesta lliçó molt ben apresa. Si l'etapa del felipisme es caracteritza per la potenciació del terrorisme d'Estat, la d'Aznar s'està distingint per una total i absoluta incapacitat d'enteniment amb el PNB, el Govern basc i els nacionalistes moderats o que rebutgen la violència. I si el camí dels anys vuitanta acabà amb desastre polític, l'actual tampoc no aconsegueix acabar amb el terrorisme, sinó que està duent la societat basca a un enfrontament intern que res de bo no anuncia amb vista als propers anys. És pràcticament segur que el rei i Aznar parlaran d'aquesta qüestió i, en tot cas, el que caldria esperar és la ferma decisió de descrispar Euskadi a força de diàleg i capacitat de comprensió. Mentre Moncloa descarregui les culpes sobre Ajuria Enea no hi ha possibilitat d'arreglar el problema. El fracàs de González a Euskadi va ser la prepotència. I ara, des d'una perspectiva i una estratègia molt diferents, Aznar també pot fracassar si també cau en el parany d'aquesta prepotència, que no fa una altra cosa que donar ales als violents.