Les Balears són petites en extensió, però grandioses en gestes de tot tipus. Dia que passa, rècord que s'embutxaquen les magnes roquetes. Els nostres, però, són rècords sofisticats, quasi poètics, aconseguits amb esforç, imaginació i empenta. D'aquests rècords, n'hi ha un que el trob magnífic i especialment bell: tot i que només tenim un peatge en tota l'Illa, el del túnel de Sóller, resulta que té el quilòmetre més car de tot Europa. És ben estrany que no n'hi hagi més, de peatges, a l'indret on hi ha més cotxes d'Espanya, d'Europa i, molt probablement, de tot el món (superam de llarg països com els Estats Units i el Japó). El millor lloc per posar"lo seria Santanyí, localitat que té més vehicles de motor que habitants, Calvià, on falta ben poc, o Manacor, la segona ciutat europea amb més vehicles per habitant per darrere de Milà. Pagar el peatge més car d'Europa, per a nosaltres no hauria de ser problema: som l'autonomia amb la renda per càpita més alta de l'Estat espanyol, o de les primeres. Però tot i això, som l'indret on es paguen els sous més baixos. Deu ser per això que també som la tercera comunitat autònoma on hi ha més gent que té dificultats per arribar a final de mes. Però tenir les butxaques enterenyinades no ens impedeix ser líders indiscutibles en matrimonis i naixements. Per ventura aquestes noves generacions que ara arriben ens alliberaran un dia de ser la zona on hi ha més fracàs escolar. Alguns d'aquests nous naixements s'han produït dins sòl rústic en alguna de les 50.000 cases que la UIB calcula que s'hi han construït en els darrers anys. L'any passat es va produir el rècord d'aquest tipus de construccions a Mallorca amb un augment del 250%. Per ventura això té a veure amb el nombre de turistes que estan desapareixent de manera misteriosa en el trajecte entre l'aeroport i l'hotel on se suposa que s'haurien d'hostatjar. Anam camí de superar el triangle de les Bermudes en nombre de desaparicions i, d'aquesta manera, s'aconseguiria una nova fita per a les Illes. Els hotelers estan queixosos per aquest fet: ells voldrien que desapareguessin dins de les seves instal·lacions. És una queixa estranya però que se pot arribar a entendre. Gran part dels turistes desapareixen en apartaments que els mateixos hotelers han construït i que no consten com a places turístiques (d'això en diuen oferta il·legal, crec), per això m'estranya que se queixin. De tota manera, també s'ha de tenir en compte que molts dels 60.000 alemanys que tenen segona residència a Mallorca varen construir una segona caseta que ofereixen amablement als seus compatriotes a canvi d'un parell de marcs eteris. Fins i tot n'hi ha que, com que no vénen en tot l'any, deixen la seva pròpia casa. Si posam una parella dins cada una d'aquestes 60.000 llars durant quinze dies els cinc mesos de temporada, el resultat són poc més d'un milió de persones. És després de fer aquest càlcul que entenc que els hotelers estiguin queixosos: els ha sortit una competència amb la qual no comptaven. Els vents ja no bufen només a les veles dels seus apartaments pirata. Dels bufs que sobren en aquesta batalla, n'hi ha algun que se perd cercant on anar a morir entre les aspes d'un molí del pla, on hi ha la concentració més alta de tot Europa d'aquestes belles construccions. Gràcies per restaurar"les.