«Nosaltres, els líders de les vuit grans democràcies industrialitzades i el President de la Comissió Europea, ens hem reunit aquí a Okinawa per a la vint-i-sisena cimera en l'any que anuncia un nou mil·lenni. Hem reflexionat sobre els desafiaments encarats i els progressos que hem fet, des de la primera cimera de Rambouillet, treballant per la pau i la prosperitat arreu del món, i hem discutit el paper que ha de tenir el G"8 així com avança el segle XXI». D'aquesta manera, tan ampul·losa, comença la llarga declaració final de la cimera del G-8 d'enguany i que, segons que han destacat la majoria de mitjans de comunicació de tot el món, defineix quatre eixos bàsics d'actuació amb l'objectiu d'aconseguir aquesta pau i prosperitat per a la qual diuen treballar. Aquests eixos són, pam envant pam enrere, la reducció del deute extern dels països pobres; fer arribar a tothom les oportunitats de millora de qualitat de vida associades a les tecnologies de la informació; que per a l'any 2015 tots els nens del món tenguin garantit l'accés a una educació bàsica, i eradicar el virus de la sida. Evidentment, al costat d'aquests grans objectius, apareixen d'altres actuacions dirigides a assegurar la pau mundial, a garantir un bon ús dels coneixements sobre el genoma humà, lluitar contra el tràfic de drogues i la protecció del medi ambient, entre d'altres.

Ben mirat, això de les cimeres dels cappares mundials no deixa de ser com una reunió de quatre, vuit en aquest cas, amiguets de tota la vida que fan quatre soparillos, es deixen retratar plegats i els menen a veure espectacles típics del lloc on es reuneixen, per allò de la diversitat cultural que, sigui dit de passada, també és objecte d'especial atenció en la declaració final. Tot plegat, tres dies de marxa continuada, televisada en directe arreu del món i que ocupa un lloc preferent en els altres mitjans de comunicació. Tot i la solemnitat amb la qual s'entesten a presentar la declaració final, aquesta acostuma a ser rebuda amb la indiferència i escepticisme que mereixen les grans declaracions d'intencions de l'estil «hem estat bons al·lots i ho continuarem essent tant, que fins i tot ens preocuparem per allò que fan els que són més desfavorits que nosaltres». Per afegitó, aquesta vegada s'han mostrat particularment interessats en què els beneficis de la societat de la informació arribin arreu, especialment al tercer món i això ho han vinculat a què l'educació bàsica sigui un bé accessible per tothom, independentment del sexe, lloc on visquin i condició social. I no ha faltat temps perquè s'escampés per tot el món la visió cínica que apunta que, darrere aquest interès dels líders dels països industrialitzats s'amaga la necessitat, convertida en virtut, d'estendre els seus mercats i que, per això, necessiten que els més desfavorits tenguin accés a Internet, per així poder acabar d'escurar ben escurades les seves butxaques.

Més enllà del grau d'encert que pugui tenir aquesta interpretació, paga la pena fer una ullada enrere i mirar el que han significat per a alguns d'aquests països industrialitzats alguns dels projectes de desenvolupament tecnològic més significatius del segle XX, com podrien ésser l'anada a la Lluna per part dels americans o el projecte japonès de la cinquena generació d'ordinadors. Ambdós són exemples ben actualitzats del que poden ser els viatges a Ítaca dels nostres dies, ja que tot i que els americans van anar a la Lluna, això va ser el de menys, el que va ser important va ser tot el desenvolupament científic i tecnològic que va necessitar aquell viatge i que es va traduir en la millora de la qualitat de vida de tothom. L'exemple del projecte japonès és encara més significatiu, ja que varen dedicar molts esforços econòmics i recursos humans per aconseguir el que encara és una quimera, és a dir, ordinadors intel·ligents. No han arribat a la seva Ítaca, però el camí que han fet els ha permès de continuar en el grup que lidera l'economia mundial, gràcies als desenvolupaments que han hagut de fer també en ciència i tecnologia. La declaració d'enguany del G-8 pot ser vista amb el recel d'aquells que pensen que només els volen escurar les butxaques o, ben al contrari, pot ser interpretada com una incitació a iniciar un particular viatge a Ítaca a la recerca dels beneficis de la societat de la informació. Un viatge per al qual només cal tenir coratge i, sobretot, voluntat per aprendre tot allò que el camí demani. I és que, dat i beneït, serà això o res.