Un poc de tot

Les denúncies, en canvi, no s'anuncien sinó que s'interposen. I molt manco s'insinuen. Les observacions que fèiem al PP quan s'obrí el cas Bitel, són aplicables ara a la Conselleria de Benestar Social en tot allò que fa referència a les relacions entre Rosa Estaràs i les irregularitats en la pròrroga de la concessió de l'alberg de la Victòria. De tota manera, no em puc estar de tirar una floreta a Fernando Caro, únic representant del Govern en la manifestació de protesta contra les actuacions policíaques de fa dos diumenges. En canvi, llegides les cròniques, sorprèn que alguns destacats dirigents de l'OCB preferissin parlar de lloguers a empreses de telecomunicacions que assistir a l'acte. Per això, hi ha en Tomeu Martí, deuen pensar. I no puc acabar sense deixar constància que m'escandalitzà la capacitat per a la mentida i de l'agressivitat dels directius de Voltor. Un dels assistents a l'assemblea veié premiats els seus dubtes amb l'acusació de «filibusterisme» i tothom hagué d'escoltar com afirmaven que Difusió Digital era una empresa pública de la Generalitat. No és la millor manera de fer amics. I em sona a no se què relacionat amb el primer paràgraf d'aquest article.

A pesar de tot, la setmana acabà deixant-nos a tots amb un pam de boca de regust agradable o desagradable, segons els gusts. La primera gran virtut de la moratòria és la sorpresa. Ha estat una altra crisi avortada per a desgràcia dels que preveien un nou període d'estires i arronses forts en el si del Pacte de Progrés. No obstant això, l'autèntica legislatura està per començar i no començarà fins que no tornem de vacances: ecotaxa, pressuposts, llei de consells i transferències en seran el tret de sortida. El que no es faci en els dos anys que vénen no es durà a terme en el darrer any, que promet tornar a ser molt mogudet.