La cara fosca de les humanitats

Jo no sé si l'estol de policies que esperaren els joves, diguem-ne que independentistes, diumenge passat al port, volgueren corregir aquest dèficit de classes pràctiques que sovint tenen les lliçons d'història. Potser el que volien era refrescar allò que en teoria preconitzen la ministra i la Reial Acadèmia de la Història i per això triaren un grupet, com aquell qui diu de diversificació curricular, que no ha entès bé aquests conceptes que els volen inculcar. La veritat és que crec que aquest desplegament policial és excessiu per no dir que és del tot innecessari. No crec que aquesta vintena de joves protagonitzàs cap aldarull ni subvertís la convivència pacífica.

Contràriament, arreu arreu podem veure, per exemples, jovenets que ocupen places públiques, que hi circulen amb les seves motos trucades posant en perill criatures i vianants i que, fins i tot, fan malbé el mobiliari urbà. En el meu poble, una plaça n'ha estat víctima d'aquesta irresponsabilitat juvenil i jo no hi he vist, més enllà d'alguna passada de la policia municipal, la intervenció del que s'anomenen forces de seguretat. Sé, també, que el desarrelament d'aquests joves, okupes de places, no s'adreça amb accions policials. No voldria que se'm mal interpretàs.

Segurament la solució és dotar millor les escoles, fomentar els educadors de carrer, etc. També estic convençut que aquests jovenets, em referesc a aquests darrers, en saben poca, d'història. En el seu desarrelament, potser saben poques humanitats i també poca ciència. Però quan la ministra diu que vol reformar les humanitats perquè se n'ensenyi més (i millor?) no pensa en aquesta joventut abúlica i en el seu dèficit formatiu que té. Quan la ministra parla de reformar les humanitats pensa més en aquella minoria de joves que foren escarnits al moll.

No es tracta, ingènuament, d'elevar el sostre de coneixements de la joventut en general; és tracta, em sembla més que evident, que no puguin sorgir minories, encara que ínfimes i insignificants però conscienciades i actives, que puguin conèixer una altra història, la que ells ens volen ocultar, i que puguin, a partir d'aquests coneixements, sospirar, legítimament i pacífica, en un altra manera d'organitzar-se socialment.

Que un estol de policies no tengui altra feina que esperar una colla de joves que han participat en un acte de kumbaià fervor nacionalista, o si voleu independentista, podria fer pensar que els agents d'ordre no tenen altra cosa a fer, que cap plaça pública no és objecte d'actes vandàlics o que per devers el Parc de la Mar hi ha una manifesta sequera de clavelleres. Tampoc no podem sospitar, atesa la manca d'ocupació de les forces d'ordre, que es produirà un trasvassament de diners a educació o serveis social. No, no plourà d'aquest tro. Tenen ben clar que Espanya és indivisible i aquest dogma no es pot subvertir ni per omissió, ni de pensament. I no en parlem ja, d'obra. I per si algú no ho té clar, fins i tot en aquesta illa de la calma, escenifiquen un sarau per recordar-ho.