Fruit del nostre temps

En una farmàcia de Mallorca on m'atengueren en mallorquí, es passaren ràpidament a l'espanyol en el moment que entrà un representant que, per l'accent, devia esser de Barcelona. A Mallorca, en més d'una ocasió, m'ha passat el mateix, tot i parlar la meva modalitat mallorquina, però hem de reconèixer que la situació és complexa. Si ens movem en determinats àmbits o en determinades zones, ens podem fer idees molt diferents de la llengua. Com veim la qüestió és força complicada. A Eivissa és la cosa més normal del món passar-se al castellà i de cada vegada es fa més difícil sentir eivissencs parlant en català. A més, es passen al castellà amb una velocitat de vertigen. En canvi, a Menorca s'ho senten bastant més, tot i que en una pastisseria de Maó el dependent passà al castellà quan em va veure dubtar uns segons entre un pastís i un altre.

Si alguns catalanoparlants de les illes es passen al castellà, és per un complex d'inferioritat brutal que els ve d'enrere. Cal tenir un poc de paciència amb aquesta gent i conèixer un poc el caràcter dels illencs. Tot i això, no justific en cap cas aquests comportaments que haurien de quedar a poc a poc arraconats.