A finals dels anys setanta un grup ecologista d'inspiració llibertària anomenat Terra i Llibertat, va distribuir material propagandístic (cartells, fulletons i adhesius) en què es podia veure un dibuix del mapa de Mallorca completament ple de carreteres, autopistes, edificacions de tot tipus... una Mallorca absolutament saturada per la bogeria edificadora i l'encimentament compulsiu. Es tractava d'una caricatura que amb el lema «que volen aquesta gent?», representava allò que la gent que estima Mallorca volia evitar que acabàs passant.

Vint anys després, el GOB, aquesta modèlica organització ecologista illenca, ens presenta una campanya que sota el lema Mallorca al límit, utilitza un suport gràfic, una imatge, molt semblant a la de vint anys enrere. És un dibuix de Pere Joan, basat sens dubte en el de Terra i Llibertat, que expressa la mateixa idea de saturació total d'aquest (ex?") paradís anomenat Mallorca. La imatge és gairebé la mateixa, només que molt més semblant a la realitat del que ho era fa vint anys.

Les dades que presenta el GOB són incontestables: els darrers tres anys, el nombre de places residencials visades als col·legis oficials ha estat superior a 40.000 cada any; l'increment anual del nombre de turistes està situat a l'entorn del 5 per cent, és a dir entre 400.000 i 500.000 persones més cada any; el consum d'aigua augmenta cada any entorn del 7 per cent i el consum energètic en un 10 per cent; l'any passat la producció de residus augmentà un 9'4 per cent...

És a dir que la saturació de les infraestructures, especialment de les carreteres, platges i aeroport és absolutament evident i això té repercussions en la qualitat de vida dels habitants de l'illa. Unes repercussions que es fan més greus pel fet de tenir amb l'estat espanyol una relació colònia-metròpoli, ja que per a l'estat espanyol tenir una petita zona de les seves possessions territorials dedicada al monocultiu del turisme no li representa cap trauma important. Ben al contrari, li serveix com a vertadera gallina dels ous d'or, amb el sàdic afegitó que a més, a l'hora de cobrar-nos els tributs, ens ho fa a preu dels quinze milions de persones que passen per aquí durant l'estiu, mentre que a l'hora de plantejar-se inversions ho fa comptant només els prop de 800.000 persones censades a les Balears.

Amb aquestes dades a la mà, no ens sembla, ni molt menys, exagerada l'afirmació ecologista que Mallorca és al límit. I no només en aspectes mediambientals, també en l'apartat cultural i identitari. Mallorca i les Balears es troben al límit, amb un retrocés progressiu dels nivells d'ús de la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, sobretot a les zones més dinàmiques econòmicament. I no en parlem d'aspectes socials, on ja començam a veure que el monocultiu turístic ha resultat un «pa per avui i fam per demà», que es materialitza amb desigualtats econòmiques abismals, la mitjana de sous més baixos de l'estat, la mitjana de pensions més baixes de l'estat i la desestructuració de milers de famílies fruit del tipus de feina per temporada a què obliga l'explotació turística.

Mallorca i les Balears duen molts anys vivint al límit com a conseqüència de les polítiques colonials amb què ens han governat de fora i la gestió irresponsable que ha fet «aquella gent» des de les institucions pròpies els darrers setze anys.

Ara ja tenim la resposta a la pregunta que es feien, fa vint anys, els ecologistes de Terra i Llibertat. Què volen aquesta gent?
Deixar-nos sense terra i sense llibertat.