cielo claro
  • Màx: 21.73°
  • Mín: 13.08°
21°

Postal de Mallorca, estiu 2000

Ara que la calor és calorada i és molta, ara que borinegen per les badies galiasses patrocinades per lluir nobleses hemofíliques, personal de comparsa diversa i divertidament estufat i molts d'externs que s'han fet els amos de les coses: tothom mama quant pot de la truja vella. Ara és el temps quan les paparres van rabioses a l'esquena dels missatges feliçment esllemats.

Però després d'aquesta embranzida, quan s'aturin les mamelles de brollar; amb quin coratge ens mirarem en el mirall planificat si ens el trenquen des de Brussel·les? Enrajolarem la mar? Se'n tornaran els d'allà baix? Què queda per explotar a l'Illa? Ja no serem als anys seixanta pus mai per tornar a començar.

Del tema dels immigrants no n'espereu noves de part dels intel·lectuals. Aquests estan de vacances fa molt i no estan per la labor. A més, se suposa que els negres i magribins fan les feines que ningú no desitja i, per tant, el contacte d'una realitat amb l'altra no pot anar més enllà de la prosopografia i la facècia per part dels intel·lectuals. Tanmateix, sobre les feines dels immigrants, el problema no és quina feina sinó quina nòmina i quines condicions. No en veuren cap treballant en els camions de recollida d'Emaya perquè per tot allà on hi ha bones condicions de jornal no hi cap ni una fulla de pi. Qui guanya doblers no són els peons o bé s'han d'oblidar de viure per la feina. Això també ho saben els fills d'immigrants, els néts d'emigrants, aquells qui, quan vénen les crisis, hem d'esmolar els queixals, sempenta amunt, sempenta avall. Les crisis són, no tan sols possibles, sinó que previsibles. I podríem reflexionar sobre què hauria succeït, governant el Pacte de Progrés, si la tintorera mossega en Gorbatxov. Tot és possible, tampoc això no és nou aquest estiu de rostolls grapelluts i nostàlgies de calitges menys enfitoses.

Montserrat Alcaraz Vich. Campos.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.