La sanitat pública balear acaba de viure una setmana esperpèntica. El seu cap, Manuel Rodrigo de Santos, i la delegada del Govern, Catalina Cirer, n'han estat els protagonistes principals en voler convertir-se en víctimes d'una situació que només té un responsable clar: el Govern central, en destinar pressuposts ridículs a la qualitat sanitària de la nostra població. I de víctimes només n'hi ha unes: els malalts de l'Insalud, que reben una atenció sanitària molt per sota de la d'altres comunitats espanyoles. En el millor dels casos, aquests malalts poden contractar assegurances privades i anar tirant; en el pitjor, s'exposen a deixar la vida pel camí, com Magdalena Beltran Guardiola, que morí esperant durant setmanes una operació catalogada de «preferent» pels mateixos facultatius.

Des que l'empresa Ambulàncies Insulars del doctor García Ruiz decidí aplicar estrictament el conveni que l'uneix a l'Insalud, ha quedat demostrada la manca de recursos humans i tècnics de la sanitat pública per reconduir la situació "cosa que ens sembla extraordinàriament greu" i l'esbojarrada mobilització d'ambulàncies de la Península, soldats i guàrdies civils, afegint confusió a una situació caòtica per la descoordinació total dels efectius.

El senyor Rodrigo de Santos està extraordinàriament aferrat al càrrec per algun desig impenetrable del Govern central. Però amb disbarats com els dels darrers dies fins i tot ell pot acabar al carrer.