Confessaré que l'article de Joana Nicolau «Un espai que pintarà molt» m'ha reforçat el cor i que la fotografia dels joves, pur orgull del meu poble i testimoni universal d'alegria autòctona, ha produït el miracle dela resurrecció de la carn i que, per tant, voldria tallar amb ells la cinta senyera a la inauguració d'un bar, on jo, que sóc pintor, si fos jove, també hi seria i pintaria tot allò que cal pintar per la nostra llegua i cultura. Em perdonarà el possible lector, si un angelot felanitxer aprofita demà el llibre de Santandreu per considerar-se «totalment recomanable», tal com diu na Joana del llibre de Sebastià Bennasar.