En el número 44 de la revista Randa acaba d'aparèixer un inèdit
ben interessant del nostre Llorenç Villalonga: una primera part,
formada per deu capítols breus, del que pot esser "ni menys ni pus"
la primera provatura narrativa villalonguiana. Es tracta de Boton,
escrita el 1927 i el 1928, en castellà, i publicada ara a cura de
Jaume Pomar i Pere Rosselló Bover, amb un detallista esment de les
nombroses correccions que es detecten en les cinquanta"tres
quartilles del manuscrit original.
No essent un servidor cap erudit, supòs que tanmateix em serà
permès d'arriscar"me a fer alguns comentaris sobre la impressió que
m'ha fet la lectura de Boton. El primer ha de ser remarcar la
condició tan decididament villalonguiana d'aquest text. La
sensibilitat i el caràcter que mostren aquesta nouvelle són
inconfusiblement els del nostre personatge, el qual, en primera
persona del plural hi fa manifestacions tan taxatives com
«poseíamos menos perjuicios que la mayoría de nuestros compañeros,
pero amábamos unos cuantos a sabiendas de que lo eran» "tenir
determinats perjudicis per a Villalonga era quelcom no sols
inevitable sinó fins i tot d'allò més saludable" o com «estando
afiliados a tantos partidos no nos dejábamos llevar nunca por
ninguno». Si a això afegim que, sense esmentar"los pel seu nom,
òbviament l'acció transcorr a la Mallorca d'aquells anys i el
principal escenari és el del Círculo Mallorquín, no cal dir que
encara que el text hagués aparegut mecanografiat i sense cap
constància externa de la seva paternitat, la identificació del seu
autor no hauria plantejat la més petita dificultat. El text és
Villalonga pur, Villalonga de la primera època s'entén.
La veritat és que la seva escriptura d'aquells anys, de més a
més del seu valor literari grenyal, té també un valor testimonial
ben específic en relació al període anterior a la guerra civil, una
època caracteritzada a la vegada per l'immobilisme de la
col·lectivitat (a Mort de dama el nostre autor apunta memorablement
«els senyors, els canonges i els gats viuen en una perpètua sesta»
i, tal volta encara més colpidorament, «els senyors, els canonges i
els gats es lliuren a l'estupefacient moral, no penat encara per la
Direcció General de Sanitat, de la Peresa») i per una liberal i
fins i tot una mica llibertària douceur de vivre d'algunes famílies
que no poden haver resultat gaire atípiques, obertes d'allò més al
conreu de les belles arts, d'alguna manera estimulades per la
irrupció d'un nombre qualitativament molt important de visitants,
escriptors i artistes, els quals podríem dir que varen constituir
la nostra primera universitat "o el seu equivalent, a efectes
intel·lectuals", d'una certa transcendència per a la nostra
evolució cultural posterior. La mateixa personalitat del nostre
personatge no hauria estat possible sense el contacte amb aquells
tan peculiars turistes de la primera tongada.
Gosaré afirmar també que l'inèdit recuperat per Jaume Pomar i
Pere Rosselló Bover serà a partir d'ara un altre document a tenir
ben en compte per a l'anàlisi psicològica del novel·lista i del
personatge. Encara que sigui en primera persona del plural "fer"ho
en primera persona del singular hauria resultat massa indecorós",
el narrador de Boton és massa el mateix Llorenç Villalonga; els
seus punts de vista i les seves valoracions personals hi són massa
patents. Hi trobam confidències i creences que segurament sols són
possibles en un text primerenc. La manca de distanciació entre
autor i narrador, la manca d'una major elaboració literària, deixa
massa al descobert la visió de la realitat que anava conformant la
seva persona o el seu personatge. De fet, les valoracions que
constantment fa l'autor tenen en Boton més pes que la narració del
que ens és contat encara d'una manera poc destra, en definitiva les
manifestacions de la peresa realment passada de rosca d'alguns
conspicus socis del Círculo que empren el botones de l'entitat "un
personatge amb uns estranys caires kafkians avant la lettre" per a
les comeses més indelegables i sorprenents. Sí, gosaré dir també
que, en aquestes cinquanta"tres quartilles primerenques com a
narrador "no oblidem que feia ja un parell d'anys que es dedicava a
un cert periodisme", és ben possible que Llorenç Villalonga es
retratàs a si mateix amb més sinceritat "o, si voleu, amb més
ingenuïtat" que al llarg de tota la seva posterior carrera
novel·lística. Tal vegada justament per ser prou conscient d'aquest
excés de transparència no va considerar oportú aprofitar, en el seu
conjunt, aquest tan curiós material. Tot garbellat, si Boton no
afegirà res a la seva glòria literària, sí que pot ajudar"nos a
formar"nos un retrat més fidel del personatge. Perquè, tant si ens
agrada com si no, em sembla que Villalonga va esser tan personatge
com novel·lista. Almanco pels qui el vàrem conèixer.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.