Entreteniments

El senyor Pere Serra, metge del Servei d'Urgències i d'UCI de la Fundació Hospital de Manacor, s'ha enfadat molt (vegeu carta al Director, 7 de juliol). Si bé podem suposar per què "que una vegada més hagi arribat a un mitjà de comunicació una queixa sobre el servei d'urgències de l'hospital de Manacor", realment no ens ho arriba a dir. Està enfadat i nega "els nega a un servidor" coneixements sobre el funcionament de l'hospital en el qual treballa. I deu tenir raó, però no la raó, perquè, home, metge Serra, els coneixements d'un pacient no poden ser desautoritzats amb aquesta malhumorada contundència amb què ho fa vostè. Servidor sé si a un hospital, a un museu o a un estanc m'han tractat o no com s'ha de tractar un cristià. I sé que hi ha estanqueres, conservadors de museu i metges molt bons i molt xerecs "i sé que, en la seva immensa majoria, s'ubiquen entre un i altre extrems. Aquest vessant del coneixement de les coses "el punt de vista de l'usuari", essent, com sembla, irrellevant "menyspreable?" per a vostè, tanmateix és cada dia més tengut en consideració per altres metges i per responsables de planificació sanitària. Per ventura la percepció que té el pacient d'una determinada situació pot contribuir a completar-ne el panorama. Però, què li he d'anar a explicar que vostè no sàpiga, metge Serra? De manera que, havent-me atrevit a dissentir sobre la perfecció d'uns serveis que desitjaria perfectes, servidor he estat en el punt de mira de les armes dialèctiques del metge Serra, molt enfadat, tant, que de sobte abandona la qüestió de què es tractava i passa a l'atac personal amb molta intenció. Home, al metge Serra per ventura no li ha explicat ningú, o ell no ho ha après, que ficar-se en la vida personal dels ciutadans, si no s'hi ha estat convocat, és una falta d'educació: la relació laboral que servidor mantenc amb l'empresa "privada" no és un assumpte del qual ell n'hagi de fer res. D'altra banda, expressa el seu menyspreu per un servidor dient que el que escric és material d'entreteniment: què més voldria que entretenir el lector: seria feliç si ho aconseguia. Com Mercedes Milà? No ho sé, no tenc coneixement de causa. El metge Serra, que només parla del que sap, deu tenir-ne indicis. Ara, metge Serra: vostè pot triar entre llegir o no els escrits de qui vulgui, però un pacient que arriba a urgències no ho pot fer: hi ha una petita diferència, que pot ser decisiva. Però no ens facem mala sang: si em veig en el cas d'haver d'anar a urgències o de dur-hi algú, si l'hospital de Manacor és el que tenc més prop, hi aniré; i si és la Miramar, aniré a la Miramar: no em vulgui dur al joc del confrontament entre privada i pública. Moix blanc o moix negre, ja ho sap, l'important és que caci ratolins. I si hi tenc res a dir, ho diré.