Carta a Don Fernando Valencia

En primer lloc, Sr. Ferran, la seva actitud sembla pròpia d'un dictador quan demana el dret d'estudiar en castellà a les escoles i, una de dues, o els seus fills suspenen el català molt sovint o vostè no s'adona que es troba a una comunitat on hi ha dues llengües o, potser, el seu orgull espanyol no el deixa acceptar l'existència de les altres llengües com el català i això, per si no ho sabia, és totalment antidemocràtic.

Llavors, si vostè està a favor de la riquesa lingüística, ¿Com és que es queixa que a moltes escoles s'impartesqui l'ensenyament en català? De la mateixa manera que vostè no es vol «apear del burro» també els directors de les escoles, tancats segons vostè, poden fer l'ensenyament en català. Ho veu, Sr. Ferran, com vostè mateix es contradiu i no s'aclareix? Pensi un poc, per favor, que el cap no és només per dur capell.

Parla, per altra banda, Sr. Ferran, que no és partidari de posicions extremes i que jo sàpiga, vostè no es fa creditor de cap Nobel per parlar o intentar parlar el català. Digui'm, Sr. Ferran, qui és més extremista: si el poble mallorquí que canvia constantment de llengua per agradar l'immigrant o l'immigrant que no es vol integrar de cap manera i, molt manco, parlar la llengua de les Balears.

Diu, també, Sr. Ferran, que la pedagogia es troba per damunt la llengua i això és una bajanada tran grossa com la Seu; i si això fos veritat, que ho pos en dubte, li record que el respecte està per damunt la pedagogia. Això vol dir que per molta filosofia i pedagogia que tenguem, si no sabem respectar els altres pobles, som una façana blanca, molt garrida, però buida.

Per altra banda, Sr. Ferran, sembla quevostè degué suspendre les matemàtiques quan estudiava ja que si troba que és un problema el que el 50 per cent, o sigui, la meitat absoluta, de l'ensenyament es faci en català (per ventura, fent ús d'una falsa democràcia, voldria que tot l'ensenyament fos en castellà) és que no sap quants són dos i dos.

I, per acabar, Sr. Ferran (o Fernando), li diré que no m'estranya gens ni mica que la majoria de les nostres autoritats hagin rebutjat la seva invitació i això demostra que els nostres governants tenen les coses més que clares en matèria de llengua i no es volen mesclar amb mitges tintes, per ventura, si el Sr. Matas o el Sr. Canyelles hi fossin, haurien vengut més que de pressa.

Res, Sr. Fernando Valencia, li desig de tot cor que la seva associació no tengui l'èxit que vostè espera i en lloc de crear associacions que no tenen sentit, hi hagi molta més voluntat d'integració dins el poble balear i més consideració cap a la llengua catalana.