En Jaume «Curolla» i jo

En Jaume emmagatzema al seu dossier personal la casolana glòria d'haver estat el primer batle democràtic del poble, que no és poca cosa, quina enveja!, i d'haver mantingut la batlia per majoria absoluta durant dues legislatures. I d'haver assumit la noblesa personal de passar a segon terme quan l'Agrupació d'Electors Sineuers Independents, en rigorosa assemblea, n'Andreu Matas de Can Remos, li passà davant en vots. Continuà fent feina amb la mateixa fe i dedicació que abans. I això, som de l'opinió que té molt de mèrit. El mateix chapeau! que li vaig fer aleshores, li dedic també ara de manera una micoia més pública. Com les riuades es mesuren pel nivell on arriba l'aigua, els homes, les dones, per a mi, ho fan pel nivell on arriba la seva dignitat, la fidelitat a una idea de poble, la seva capacitat de renúncia al càrrec davant la decisió d'una ajustada majoria, l'honestedat personal que tot això plegat significa. Fa un parell mallorquí d'anys que, un dimecres de mercat, ens marcàvem una canya de cervesa a una taverna de la Plaça del Fossar i parlàvem llarg i espès del tema sempre ingrat, espinós, romaguerenc, del futur dels pagesos magres i mitjancers del pla d'enmig, que jo en dic. I record que ell apuntà una mica d'esperança en dedicar"se en part a la floricultura. Que no se'n venen de roses i gladiols? Idò això hem de sembrar en lloc de blat i ordi! De bon principi hi vaig estar d'acord amb la tesi, amb uns quants emperons, clar, que si no dic la meva, rebent, jo. Els necessaris hivernacles representen una inverssió forta. Potser podràs trobar ajuts institucionals per aquest particular, si presentes un pressupost correcte i un projecte de feina amb certa credibilitat. Llavors, si has de fer roses, o clavells, o gladiols, o lliris de Sant Josep, no has de perdre de vista que, si vols nodrir l'anyada, han de ser molt bons, els millors, que de mitges virtuts n'està l'infern del mercat ben ple, i a preu de pallús no pagaràs les despeses dels interessos de la bestreta. És exactament com la fruita: si aconsegueixes fer madurar figues flors per a Nadal, justa la fusta!, faràs negoci. Quan les tomàtigues de ramallet fan l'esplet, valen un pet de puta, tu, ja ho saps. Dos mesos abans o dos mesos després és quan valen doblerons alegres, graciosos. O sia, argumentava jo, el secret del pagès, avui i ara, crec, és l'especialització. O el producte ha de ser un onze damunt deu, o ha de fruitar fora temps, si no et compraran el material a preu de baleigs, de porgueres, i no et podràs defensar ni poc ni malament. Jo crec, li vaig dir, que tant en la pagesia com en tot l'altre espectre econòmic, comercial, el que sura és la originalitat. No és veritat que tot estigui inventat. Es tracta d'esprémer suc de cervell i aferrar"s'hi. Davant idees clares, projectes amb un percentatge alt de credibilitat, tant Madrid com Brussel·les afluixaran butxaca. Això si no us passa com aquell Conseller d'Agricultura d'un temps, que va anar a Madrid a veure si podien assegurar pels pagesos una sortida per la gran producció de garroves que tenien emmagatzemades a l'illa. Els rebé el ministre del ram, i després d'una acurada exposició de l'estat de la situació, possibles pèrdues pels excedents que no podien vendre al veritable preu de cost, el ministre, tot seriós i circumspecte els va dir: Mirau, per enguany no podem solucionar"vos el problema. Sols recomanar"vos que l'any que ve no sembreu tantes garroves. I es va quedar més ample que el batiport de la Seu.