A mesura que la sequera sembla haver-se instal·lat definitivament a Mallorca, comencen a sorgir inquietants actituds de persones i d'empreses, sense excessius escrúpols a l'hora de fer negoci amb la preocupació dels altres davant la manca d'aigua. Com sempre passa en situacions d'alarma o d'emergència, el pitjor i el millor de cada casa surt a la superfície, i sovint retrata més d'un per a sempre.
A sa Pobla, les darreres setmanes hem hagut d'actuar davant un d'aquests possibles casos d'egoisme empresarial sense lloc per a matisos. En plena estació estiuenca i amb els camps poblers secs, l'intent de connexió entre els pous de Son Sabater "destinats a ús agrícola" i els de s'Obac, realitzat de manera absolutament irregular i sense cap casta de permisos per part de l'empresa ACASA, subministradora d'aigua a la zona d'Alcúdia, és un exemple més de la penosa concepció del bé comú que tenen alguns empresaris, enlluernats pel guany econòmic al preu que sigui. En aquest cas concret, darrere l'actuació irregular de les obres de connexió per part de l'esmentada empresa s'amaga també un intent de desviar aigua destinada a un ús agrícola cap al consum humà de la zona nord de Mallorca, un intent que confiava en la tradicional eficàcia de la política dels fets consumats i que només la ràpida actuació de l'Ajuntament de sa Pobla ha pogut evitar, posant en coneixement de les autoritats competents "Conselleria de Medi Ambient" tant les irregularitats de caire urbanístic i mediambiental "les canalitzacions fetes en una zona de domini públic i sense autorització" com la suposada pretensió de l'empresa d'endur-se l'aigua per a regar les marjals pobleres cap als hotels, el jardins i les piscines d'Alcúdia.
Davant situacions com aquestes, a les quals sembla que perjudicar el pagès és una mena de mal menor, pens que tots hem de deixar ben clara quina és la nostra postura, sense lloc per a ambigüitats. Perquè hi ha massa elements que ens fan pensar que, en el cas que la sequera es perllongui en el temps i comencin a aixecar-se veus d'alarma per la manca d'aigua, tot indica que serà el sector agrari el que, de bell nou, haurà de «pagar el mossatge».
Condemnar els pagesos illencs a quedar-se sense aigua per a regar no pot esser mai una solució acceptable. No ho serà, evidentment, per al Partit Popular, però no estic tan segur que no acabi essent acceptada "com deia abans" com un mal menor per part d'un govern que comença a trobar-se engrunat entre les seves múltiples contradiccions, la més important de les quals és que no pot garantir la viabilitat d'un sector productiu "l'agricultura" que fins fa dos dies era el seu més preuat bé a protegir. I ja posats a no poder garantir, ni tan sols pot assegurar que el pagesos tenguin aigua aquest estiu per regar, mentre les zones costaneres absorbeixen la major part de l'aigua d'aquesta comunitat, sense cap casta d'entrebanc ni de control.
No es tracta, per tant, de posar pedres en el camí al turisme com a eix del desenvolupament econòmic de la nostra comunitat. Però sí que tenim dret a exigir a aquest govern que garanteixi la igualtat d'oportunitats de tots a l'hora d'accedir als recursos hidrics. Perquè "i això és el més greu de tot" la manca d'aigua a les Balears tendria una solució relativament senzilla si en lloc de sectarisme ideològic, fos el sentit comú l'element predominant dins les actuacions d'aquest govern: així acceptarien a la fi que la fórmula de les dessaladores d'aigua de la mar pot esser una solució viable i relativament barata per als nostres estructurals problemes d'aigua. Per exemple, una dessaladora a la zona nord de l'illa evitaria que episodis com el que exposava al començament d'aquest article es repetissin, evidenciant la golafreria d'uns empresaris sense escrúpols i la vulnerabilitat d'un sector agrari al qual aquest govern s'estima més deixar eixut abans que donar el braç a tòrcer i acceptar solucions dictades pel seny.
Sigui com sigui, la pagesia mallorquina i balear, ja no pot esser víctima propiciatòria dels nostres problemes històrics, i a aquest govern correspon cercar sortides que, a més a més, són aquí, a dues passes. I si per aconseguir solucions s'han de treure les colleres ideològiques del damunt, que ho facin d'una vegada i que no juguin més amb l'angoixa d'un sector amb un peu ja dins l'abisme.
