A mesura que la sequera sembla haver-se instal·lat
definitivament a Mallorca, comencen a sorgir inquietants actituds
de persones i d'empreses, sense excessius escrúpols a l'hora de fer
negoci amb la preocupació dels altres davant la manca d'aigua. Com
sempre passa en situacions d'alarma o d'emergència, el pitjor i el
millor de cada casa surt a la superfície, i sovint retrata més d'un
per a sempre.
A sa Pobla, les darreres setmanes hem hagut d'actuar davant un
d'aquests possibles casos d'egoisme empresarial sense lloc per a
matisos. En plena estació estiuenca i amb els camps poblers secs,
l'intent de connexió entre els pous de Son Sabater "destinats a ús
agrícola" i els de s'Obac, realitzat de manera absolutament
irregular i sense cap casta de permisos per part de l'empresa
ACASA, subministradora d'aigua a la zona d'Alcúdia, és un exemple
més de la penosa concepció del bé comú que tenen alguns empresaris,
enlluernats pel guany econòmic al preu que sigui. En aquest cas
concret, darrere l'actuació irregular de les obres de connexió per
part de l'esmentada empresa s'amaga també un intent de desviar
aigua destinada a un ús agrícola cap al consum humà de la zona nord
de Mallorca, un intent que confiava en la tradicional eficàcia de
la política dels fets consumats i que només la ràpida actuació de
l'Ajuntament de sa Pobla ha pogut evitar, posant en coneixement de
les autoritats competents "Conselleria de Medi Ambient" tant les
irregularitats de caire urbanístic i mediambiental "les
canalitzacions fetes en una zona de domini públic i sense
autorització" com la suposada pretensió de l'empresa d'endur-se
l'aigua per a regar les marjals pobleres cap als hotels, el jardins
i les piscines d'Alcúdia.
Davant situacions com aquestes, a les quals sembla que
perjudicar el pagès és una mena de mal menor, pens que tots hem de
deixar ben clara quina és la nostra postura, sense lloc per a
ambigüitats. Perquè hi ha massa elements que ens fan pensar que, en
el cas que la sequera es perllongui en el temps i comencin a
aixecar-se veus d'alarma per la manca d'aigua, tot indica que serà
el sector agrari el que, de bell nou, haurà de «pagar el
mossatge».
Condemnar els pagesos illencs a quedar-se sense aigua per a
regar no pot esser mai una solució acceptable. No ho serà,
evidentment, per al Partit Popular, però no estic tan segur que no
acabi essent acceptada "com deia abans" com un mal menor per part
d'un govern que comença a trobar-se engrunat entre les seves
múltiples contradiccions, la més important de les quals és que no
pot garantir la viabilitat d'un sector productiu "l'agricultura"
que fins fa dos dies era el seu més preuat bé a protegir. I ja
posats a no poder garantir, ni tan sols pot assegurar que el
pagesos tenguin aigua aquest estiu per regar, mentre les zones
costaneres absorbeixen la major part de l'aigua d'aquesta
comunitat, sense cap casta d'entrebanc ni de control.
No es tracta, per tant, de posar pedres en el camí al turisme
com a eix del desenvolupament econòmic de la nostra comunitat. Però
sí que tenim dret a exigir a aquest govern que garanteixi la
igualtat d'oportunitats de tots a l'hora d'accedir als recursos
hidrics. Perquè "i això és el més greu de tot" la manca d'aigua a
les Balears tendria una solució relativament senzilla si en lloc de
sectarisme ideològic, fos el sentit comú l'element predominant dins
les actuacions d'aquest govern: així acceptarien a la fi que la
fórmula de les dessaladores d'aigua de la mar pot esser una solució
viable i relativament barata per als nostres estructurals problemes
d'aigua. Per exemple, una dessaladora a la zona nord de l'illa
evitaria que episodis com el que exposava al començament d'aquest
article es repetissin, evidenciant la golafreria d'uns empresaris
sense escrúpols i la vulnerabilitat d'un sector agrari al qual
aquest govern s'estima més deixar eixut abans que donar el braç a
tòrcer i acceptar solucions dictades pel seny.
Sigui com sigui, la pagesia mallorquina i balear, ja no pot
esser víctima propiciatòria dels nostres problemes històrics, i a
aquest govern correspon cercar sortides que, a més a més, són aquí,
a dues passes. I si per aconseguir solucions s'han de treure les
colleres ideològiques del damunt, que ho facin d'una vegada i que
no juguin més amb l'angoixa d'un sector amb un peu ja dins
l'abisme.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.