La Marina de Magaluf, una altra vegada

Tot comença quan se presentà l'avanç del Pla General d'Ordenació del Municipi de Calvià, l'octubre del 1988. El projecte de la Marina va fer córrer rius de tinta en tots els sentits, ja que va ser el projecte amb més al·legacions, 683, en total. El novembre de 1988, Margarita Nájera ja anunciava la intenció de dur al Ple la proposta de constitució d'una empresa de gestió urbanística per dur a terme el projecte, en el qual se permetia l'edificació de 16 mil places turístiques. I comença l'escàndol. La UGT participa en el projecte. Hi participa amb un 47'5% en una de les dues empreses de capital privat que formaven «Marina Calvià Mallorca S.A.» (MCM), que es constituí amb un capital social de 18 milions.

L'empresa immobiliària relacionada amb UGT és «Iniciativa y Gestión de Servicios Urbanos S.A.» (IGS), i el seu gerent era Carlos Sotos. UGT invertí 56'4 milions del total dels 120 milions que formaven el capital social del grup IGS, actuant com a valedor Paulino Barrabés, gerent delegat del sindicat, i després, vicepresident d'IGS.

L'altra empresa associada és «Four 4», dirigida per Eduardo Leira amb Damián Quero com a accionista, el mateix equip que redactà el nou PGOU de Calvià. L'Ajuntament de Calvià participava amb un 51%, essent el batle Francesc Obrador, secretari general de la UGT en aquell temps.

El 14 de setembre de 1989, el Consell d'Administració d'MCM triava IGS com a «conseller delegat». S'acordà delegar en els representants legals d'IGS plenes facultats. Carlos Sotos, el seu gerent, acceptava totes aquestes funcions. Al mateix temps se contractava la consultora Four 4 per 65 milions per realitzar els estudis de viabilitat d'una marina artifical a Magaluf. O sigui, un dels tres socis de la Societat s'encarrega a si mateix l'estudi d'allò que ell ja ha projectat. I això que l'empresa no posseïa ni tan sols el corresponent registre mercantil, ja que se donà d'alta el 8 de març de 1990.

En aquells mesos de fi del 89 i principis del 90, l'Ajuntament de Calvià va tenir un important volum de despeses en concepte de desplaçaments. Els viatges Palma-Madrid suposaren una important partida pressupostària. Els desplaçaments efectuats pel batle Obrador i la llavors regidora d'Urbanisme, Margarita Nájera, possibilitaren que el MOPU del PSOE avalàs el projecte el febrer del 1990.

En el pressupost municipal d'aquest any hi ha 3 milions a repartir entre el Consell d'Administració en concepte de dietes i desplaçaments. Els membres del Consell són: el batle, Francesc Obrador; la tinent de batle, Margarita Nájera; el funcionari de l'Ajuntament Jorge Herrero; el regidor del CDS Rafael de Lacy, i el gerent municipal, Javier Bustamante. Per la part del capital privat són: Carlos Sotos, president d'IGS, juntament amb Francisco Fernández García i els arquitectes Eduardo Leira i Damián Quero, redactors del PGOU de Calvià.

Malgrat que la Comissió Insular d'Urbanisme havia rebutjat el 1991 la construcció de la Marina, l'Ajuntament la impugnà. Fins i tot, el 21 d'abril de 1993, en carta dirigida a Carlos Sotos, la batlessa de Calvià, encara insistia en «seguimos creyendo que la Marina es la única alternativa rentable a largo plazo». «Cómprese una isla en la Marina por un millón de dólares», anunciava un fulletó de promoció. La batlessa actual presidí fins el dia 24 de gener de 1994 l'empresa MCM. Dades recents assenyalen que IGS, societat gestora de la cooperativa de vivendes PSV, desvià 4.692 milions de cap al projecte de la Marina i que posà a la venda els terrenys que adquirí a Magaluf, 70.000 m2 entre els anys 1990 i 1991. Devia uns 3.000 milions al Banc Central Hispano.

S'ha començat la vista oral en aquests dies. El Jutge de Delits Monetaris, Miguel Moreiras, acusà com a responsables directes de la desviació de fons al projecte de la Marina de Calvià Carlos Sotos, Fermín Bretón, Francisco Hernández García i Paulino Barrabés..., de moment.