cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 26°
32°

Quadern de viatge

Divendres, 19. S'han lliurat, en un acte senzill i entranyable, els Premis de Maig que, per tercer any consecutiu, concedeix la delegació d'Inca de l'OCB. Uns premis que, en realitat, volen ser un reconeixement, una manera de donar les gràcies, a aquelles persones que, des de la generositat, la feina, el rigor i el mestratge, donen a aquest petit país el millor que posseeixen i, alhora, una manera d'encoratjar-los perquè no defalleixin en la seva tasca d'investigació, difusió i reconstrucció, car ens és absolutament necessària, tant per l'enriquiment de la nostra cultura, com per l'orgull de la nostra identitat. Enguany els guardonats que honoren els Premis han estat, per decisió unànime del jurat, Jaume Serra i Beltran, Joan Parets i Serra i la revista Lluc, les persones que la fan possible. Que ens serveixin, doncs, els seus exemples d'integritat i fidelitat per alleugerir la càrrega d'un viatge que encara serà dur i del qual esperam sortir-ne estalvis, malgrat les agressions que ens assetgen a cada revolt, car la nostra raó és de justícia. Dissabte, 20. - Sovint els ulls enganen el cap. Avui, sense anar més lluny, mentre anava distret pel carrer i tenia el cap a adobar en alguna altra part, he «vist» una persona a la qual mai més no veuré, per a la meva dissort. Han estat necessàries unes fraccions de segons per adonar-me del miratge. Ignor si es tracta de la ruptura momentània de la memòria amb la realitat, la simptomatologia d'un desequilibri que cova en algun indret del meu cervell o la vehemència d'un desig inconscient. Durant uns breus instants, però, els ulls m'han traït i han fet travelar el cap amb un missatge errat.

Dilluns, 22. - No som pragmàtic per elecció, ni tan sols per convicció, sinó per naturalesa i, això no obstant, defuig, voluntàriament, el pragmatisme en totes aquelles qüestions que signifiquin claudicacions o renúncies vitals com són la llengua, la identitat, la dignitat i totes aquelles conviccions renegar de les quals m'afeblirien com a persona i com a ciutadà. De fet, escriure en català és només una mostra d'aquesta vessant heterodoxa del meu pragmatisme, de la mateix manera que també ho és l'actitud de servar i defensar la nostra identitat col·lectiva, fill il·legítim com som d'una terra bastarda. Puc entendre que hom sigui pragmàtic en tot allò que afecta el seu negoci, però no l'entenc quan especula amb el seu oci, i les seves conviccions, per treure'n profit. Entenc que els polítics siguin pragmàtics en la defensa dels interessos del seu país, però crec que s'haurien d'establir límits clars quan es tracta d'afers que incideixen sobre aspectes innegociables i no fer servir un fals pragmatisme com a coartada de la feblesa o de la impotència. No ens ha d'avergonyir no aconseguir el que ens proposam. Ens ha d'avergonyir no intentar-ho. Dijous, 25. - No som aficionat a la ciència-ficció, tal vegada perquè la meva percepció de la realitat es limita al present més immediat, i sovint no l'abast, ni conec les fronteres d'aquest gènere literari que ha envaït el cinema amb aliens, odissees i civilitacions del futur sense esdevenidor. Ignor, per tant, si pel·lícules com Mad Max, i similars, poden encabir-s'hi o, contràriament, aquesta consideració pot ofendre els puristes. He fet, intencionadament, menció d'aquest film perquè, si no ho record malament, en el guió figura que tenen el poder els qui exerceixen el control sobre un bé indispensable, però escàs: l'aigua. Tal com evolucionen els temps, no només meteorològics, sembla que realitat i ficció abdicaran de la ciència per esdevenir esclaves dels senyors dels pous.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.