I que no és bona aquesta? Ara resulta que hem d'estar orgullosos
de l'exèrcit espanyol pel seu paper en missions humanitàries arreu
del món. De fet, se'ns volen presentar les actuacions humanitàries
com a principal raó de ser dels exèrcits. Encara que aquest esperit
humanitari que sembla que impregna avui dia l'exèrcit espanyol no
sigui prou argument per contraposar al pes que sobre la memòria
col·lectiva exerceixen tres segles de repressió dels nostres drets
nacionals i socials, allò a què em vull referir és precisament a
algunes contradiccions que s'amaguen darrere aquest suposat
humanitarisme.
En primer lloc, dir que l'exèrcit espanyol ve desenvolupant
aquest tipus de campanyes des de fa devers quinze anys. De llavors
ençà, sembla que 20.000 membres de l'exèrcit han participat en
aquestes missions (es poden reduir a 10.000 si suposam que hi han
participat dues vegades). Per altra banda, arran de la
professionalització de l'exèrcit se'ns diu que es requereix un
contingent de 170.000 membres per cobrir les exigències d'un
exèrcit professional modern. Aleshores, ¿quina és la funció dels
150.000 membres que no són necessaris per a accions humanitàries?
Una possible resposta (si és que no volem ser massa malpensats)
seria que els 50.000 comandaments militars fixos només s'expliquen
amb dos subordinats perhom...
Un altre aspecte a considerar és el caràcter de les missions
humanitàries que du a terme l'exèrcit espanyol. Si ens fixam en
algunes de les més recents ho veurem força clar. A Nicaragua,
després de l'huracà Mitch, la missió de l'exèrcit consistí en la
(re)construcció d'una carretera, tasca, aquesta, segurament feta a
mida per als paletes. A Moçambic, els soldats espanyols
participaren en feines de rescat dels afectats per les inundacions,
una contingència bastant més ajustada a les habilitats dels
bombers. Un altre cas és el de la construcció d'un camp de
refugiats per la guerra de Kosovo, per al qual l'exèrcit va
necessitar uns 7.000 milions de pessetes quan al veïnat se'n
construïa un altre de semblant a càrrec d'una ONG per només 200
milions. És evident que qualsevol d'aquests projectes pareixen més
indicats per a cossos civils que no per a militars.
En qualsevol cas, l'altruisme humanitari de l'exèrcit espanyol
queda del tot deslegitimat si destapam el negoci de la venda
d'armaments que promociona l'Estat espanyol. La magnitud d'aquest
negoci arriba fins al punt que interessos armamentístics decideixen
la política exterior espanyola respecte de molts països. Un exemple
gràfic és el d'un ambaixador espanyol a l'ONU que abans de votar
una reprovació a la dictadura de Suharto a Indonèsia va rebre una
trucada de Madrid dictant-li que s'abstengués de secundar-la, car
els beneficis d'una significada empresa aeronaviliera espanyola
estaven en joc. Més endavant, un navili construït per aquesta
empresa seria l'encarregat de traslladar les tropes indonèsies fins
a l'illa de Timor per sotmetre la revolta independentista.
De casos escandalosos com aquest en trobaríem una mala fi; tot
sigui per justificar els desorbitats pressuposts militars (de prop
d'un bilió de pessetes anuals, que si consideram les partides
militars encobertes en d'altres ministeris puja a més de dos
bilions, és a dir, a més de 6.000 milions diaris). L'esmentada
missió a Moçambic s'emmarca en un gest palesament electoralista de
n'Aznar, que curiosament xifrà la generosa ajuda espanyola en 6.000
milions de pessetes. Però és que, a més, d'aquests 6.000 n'hi havia
3.000 que anaven a parar a la condonació del deute i, per tant, no
es pagaven, memtre que la resta estaven condicionats a la compra de
productes i serveis a empreses espanyoles.
De situacions paradoxals que desmenteixen qualsevol vocació
humanitària de l'exèrcit espanyol en podríem enumerar moltes més,
però el cert és que l'intent de justificar per aquesta via la
desfilada militar que dia 27 vol fer l'exèrcit espanyol pels
carrers de Barcelona no deixa de ser un insult a la intel·ligència
de les persones.
Joan Carrió i Vidal. Barcelona
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.