Colonya i nosaltres

I la relació de les petites coses que hem fet en aquestes illes ens cartografiaria el relat de la nostra supervivència.
Dir-ne petita, d'una caixa com la de Colonya, per ventura es presta a interpretacions equívoques "si més no. Vertaderament, l'únic que ens permetria emprar aquest adjectiu seria la comparació de Colonya amb altres caixes, i sobretot si en comparàvem el gruix dels doblers, del negoci-negoci, que és l'objectiu per al qual no foren creades les caixes. Però no seria així si en contemplàvem el grau d'adhesió a la terra, la voluntat de fer país, d'estar al costat de les persones.

Ahir mateix, Bartomeu Picornell feia una referència una mica inquietant a possibles estratègies de penetració d'altres caixes a les nostres illes, al servei d'interessos polítics més o menys ubicables i catalogables. I és en aquestes situacions quan hom pensa que el país s'hauria de saber posicionar, sobretot per preveure qui té la voluntat de continuar sempre amb nosaltres i qui compareix per aquí perquè ens considera exclusivament un territori idoni per als seus plans d'expansió. Hem de saber qui estarà amb nosaltres en els moments baixos "perquè ja en sap i ho ha demostrat" i qui ve «per donar suport al teixit empresarial de les Balears» "la cita, si no és textual, almenys recull mil·limètricament el sentit d'unes declaracions que em varen soprendre pel rècord olímpic de cinisme assolit. No és una qüestió menor.

Allò que per a nosaltres és un país que volem deixar en condicions acceptables d'habitabilitat, per a altres és una terra que es pot abordar al crit d'Agafa els doblers i corre!