algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
27°

Campos o la tradicionalíssima intimidació

Els proppassats esdeveniments, sutzosos i grollers, que succeïren a la Fira de Maig campanera són una mostra més de la majoritària ofuscació ideològica que detenta el poder a la vila i la caracteriza barroerament. Assistir a una sessió plenària de l'Ajuntament és com un viatge al passat, i els qui fa anys estan a l'oposició d'una majoria absoluta i absolutista saben bé de menyspreus i formes autoritàries, nepòtiques i demagògiques. No és difícil intuir, seria suficient repassar factures telefòniques, com actuacions com les de la fira i altres de semblants han estat orquestrades de de la Casa de la vila. La història a Campos té el regust agredolç de l'Antic Règim: relacions clientelistes, caciquisme, reaccionarisme... Vegem una breu cronologia: "1822 Aixecament anticonstitucionalista a favor del dèspota Ferran VII.
"1936 Un capellà entaferra una galtada a un dirigent d'una organització esquerrana quan aquest expressava el seu rebuig a la intromissió del clergat en el poder civil. Miquel Mas Moll i dotze companys més serien assassinats poc temps després.

"1972 El poeta Damià Huguet és brutalment i reiteradament amenaçat per haver publicat una fotografia sobre la violència en el camp de futbol local.

"1982 Mobilitzacions del poble a favor de la destrucció d'un dels darrers espais naturals costaners de l'Illa, es Trenc. El batle es nega a pagar l'actuació del cantautor Tomeu Penya per haver interpretat un tema proteccionista.

"1993 El periodista F. Adrover del setmanari «Migjorn» és agredit i amenaçat amb arma per un sicari d'un cacic local quan s'investigaven les seves turbulentes inversions.

"1999 Un regidor del PP agredeix físicament una candidata del PSM quan aquesta li recrimina que el dia de les eleccions no es poden repartir sobres.

Aquest és el tipus de mentalitat subjugada a la ignorància que n'hi ha que volen mantenir viva a Campos. Una llàstima i una vergonya per als qui, sent campaners, ens sentim progressistes i lliurepensadors. En nom meu, i crec que d'altres com jo, una mostra de suport per al nou govern que tan preocupats té els nostàlgics dirigents campaners.

Montserrat Alcaraz Vich. Campos.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.