La consellera de Medi Ambient, Margalida Rosselló, ha explicat al líder dels opositors llevantins dels parcs naturals la filosofia que l'orientarà. Per tranquil·litzar els ànims, ha anunciat la creació de noves figures de protecció adaptades a la realitat illenca. Com a gest ja és molt de lloar, però, per ventura, Rosselló no ha calibrat que la informació oferida a l'associació antiparc podria no arribar en estat pur als seus destinataris naturals. En tot cas, allò que és inajornable és una campanya informativa adreçada a la totalitat de la població de la serra de Llevant.

No obstant això, tant Margalida Rosselló com els seus antagonistes, haurien de saber que la fase de diàleg i de consens ha de conduir forçosament a la presa de decisions. I que, per desgràcia, les decisions no satisfan mai a tothom i que els resultats poden ser presentats de mil maneres segons els interessos. Hi haurà un moment en què després del diàleg s'haurà de ser valent i tothom haurà d'assumir les conseqüències de les posicions que adopti. La serra de Llevant s'ha de protegir i s'han de preservar tant com es puguin els interessos privats. Ara bé, tant la natura com l'economia assenyalen que no hi ha massa sortides a la qüestió que s'ha plantejat. Els hotelers de la zona en són ben conscients. Tot i que de manera prudent per no escalfar els ànims, en acabar la reunió amb Rosselló declararen a «Diari de Balears»: «No pot ser negatiu» declarar la serra de Llevant parc natural. Nosaltres ho podem escriure amb més claredat: només la preservació i la protecció atreuran el turisme de qualitat.