Enguany, per primera vegada en tota la meva vida, no vaig poder assistir a la manifestació ramadera i mercantil, entre multitudinària berena festiva i lloc d'encontre d'amics de tot Mallorca, que és per a mi la Fira de Maig de Sineu, el meu poble. Fins i tot els quatre anys que vaig viure a Eivissa, ho feia venir bé per poder ser-hi present, amb qualsevol excusa. Jo gaudia d'exercir una miqueta de relacions públiques de la vila, un «molts d'anys» aquí, una bona encaixada allà, i comprar el preceptiu siurell malgrat a ca nostra ja n'hi hagi set catefes. No era un siurell, era «el» siurell, ara no sé si m'explic. Però, aquest any, una traïdora lumbàlgia m'ha tengut estès al sofà de ca nostra entre ais i uis i qualque flastomia no gens digne de ser transcrita aquí mateix. I què hi farem, antiinflamatoris per un canonet, Nolotil, repòs absolut i una bona raci d'allò tan car pel qui signa: paciència. Aquest pic, m'he hagut de conformar a llegir els diaris del dissabte amb l'«Especial Fira de Sineu», i les cròniques del dilluns, a toro passat. I és tot el que podré comentar. A l'especial del dissabte 6: portada d'una entranyable fotografia d'un dia de mercat a la Plaça de l'Església, no es tractava del dia de Sa Fira doncs es veu una parada de melons i vénen més envant, gent antigoia i un nin de set o vuit anys amb una garrida canyamel, mmmm! Com a simbòlic del tan necessari progrés, la foto estava barrada per una llegenda amb lletra mida 30 que deia: no sé que web. La pàgina segona, programa d'actes, més o manco els de sempre, amb sols una variant notable: a les 21'00 hores, concert de guitarra espanyola al corredor de dalt de l'Ajuntament. Salutació del Batle, don Josep Oliver, amb foto del seu picardiós somriure i text perfectament clàssic, record de les velles glòries sineueres, convidada a tots els mallorquins, i uep!, el toc mercantilista de l'empresari de restauració, com és ell: que ningú s'oblidi d'anar a menjar un bon plat de frit. També a la pàgina 2, fotografia dels nostres policies municipals, que són una guapura. A la pàgina tres, els somriures radiants d'Apol·lònia Llull i Jeroni Alomar, responsables enguany de la celebració, i Déu n'hi do de la feinada que en resulta. Bé, m'agrada la idea que apunten per a l'any que ve, de passar la mostra «Fet a Sineu» al claustre del Convent. Pot anar millor, es guanya espai, i el marc és de més lluïment. Abunden en això de la pàgina web. d'Internet amb informació d'història de la vila i guia d'empreses. Jo, pel que em toca, insinuaria que no hi faria gens ni mica de nosa afegir-hi també informació de les obres d'autors locals, com és ara, el canonge Rotger, mossèn Bartomeu Mulet, mossèn Miquel Ramis Alonso, Josep M Salom, Maite Brazales i jo mateix. No ho sé, vostè mateix, benvolgut regidor de Cultura.
Les fotografies del dilluns a la premsa: una d'un cavall ben maco, plantosot, ell, i al seu costat una altra que consider genial, expressiva en escreix, és la del Ministre Matas, n'Antich, el President del Govern Balear, rialles Profidén, que es miren als ulls fit a fit mentre es donen la mà. Antich sembla dir-li al Ministre: no hi ha novetats a la Colònia. En Pep Oliver, el Batle, una passa enrere, clar, així com toca, amb uns ullons de pipioli incommensurables, com el que no s'ho acaba de creure. Una mica nervis així i tot. En Joan Mayol, el Conseller d'Agricultura, ben amagat rere el Batle, no fos cosa, un parell de desenfeinats amb cara que tant els feia planxar un ou com fregir una corbata, i en Jaume «Curolla» sullà, mirant cap a un altre costat, fent-se el desentès i amb una aura al clatell que deia: «Policia local». Tot un quadre plàstic. Sembla que fan els pastorells. Un deu de foto. Enhorabona Pere Bota; a mem si me'n fas arribar una còpia de l'original. L'emmarcaré, paraula. Com a peu d'aquesta fotografia notable, el següent text, lletres grosses i negreta: «La mostra de races autòctones torna a ser la gran protagonista de Sa Fira». Es referia al cavall, clar.
