A la majoria de sondejos electorals, quan es pregunta sobre la
ubicació ideològica, la immensa majoria dels enquestats es situen
en la gamma que va del centresquerra al centredreta, i només una
petita part, gairebé testimonial, ho fan en les posicions que
podríem qualificar com de radicals. A la vista d'aquests resultats
no és estrany que els distints partits treballin per oferir un
missatge que sigui conseqüent amb aquesta gran massa de votants que
s'ubica en l'espai de la moderació.
La batalla pel centre, en molts de casos, ha estat interpretada
fins i tot com la mateixa conquesta del govern. No és estrany així
que distintes formacions polítiques tant de l'esquerra com de la
dreta hagin fet de la bandera del centre el seu gran argument per
triomfar electoralment, la qual cosa, com a mínim, és digna d'una
seriosa reflexió.
Existeix, però, realment el centre? És el centre una dreta
acomplexada? És centrista la política de l'esquerra quan governa?
Les respostes que podríem donar en aquestes preguntes serien
certament molt matisables, però el que sí denoten és que la idea
del centre és omnipresent en el nostre panorama polític. I és més,
que la idea del centre tant pot ser assumida des de la dreta com
des de l'esquerra amb vocació majoritària. Tal volta això sigui
així perquè el centrisme sociològic és el punt de confluència de
les voluntats majoritàries de la ciutadania, i en una democràcia
aquesta és la regla d'or a l'hora de definir les estratègies
electorals o de govern.
Vol dir això que les ideologies han mort, que ja no hi ha dreta
ni esquerra, que tot es redueix a un simple possibilisme pragmàtic?
No, certament no. És precisament la mateixa democràcia la que es
fonamenta en el pluralisme ideològic, en l'elecció entre distintes
ofertes programàtiques que s'han de materialitzar en formacions
polítiques amb un perfil clarament definit i diferenciable de la
resta. Per tant, sense la vigència de les ideologies o projectes
polítics distints el mateix sistema fracassaria. No són les
renúncies el que enforteix els partits, sinó la coherència en la
defensa del propis postulats atenent al pragmatisme que els podrà
convertir en realitats. Els dogmatismes o les veritats absolutes no
tenen sentit en la nostra societat i estan condemnades a la
marginalitat.
Un partit polític pot representar una minoria social o un
col·lectiu determinat, i influir en les institucions perquè els
seus punts de vista no siguin ignorats o, fins i tot, acceptats per
altres formacions més significatives. Però un projecte que té la
seva raó d'existir en la construcció d'un país, d'una nació, no pot
prescindir de la globalitat del conjunt dels ciutadans per definir
una proposta amb capacitat d'esdevenir electoralment majoritària en
el seu àmbit d'actuació. Actualment el nacionalisme progressista
que representa a la nostra societat el PSM es troba en un moment
molt important de la seva història. L'exercici del govern i la
coherència amb el bagatge ideològic que representa fan que sigui
necessari reforçar el propi projecte amb una nova formulació que el
faci més operatiu a l'hora d'encarar els nous reptes del futur.
Aquest projecte, que ha de ser inequívocament progressista, no es
pot situar en l'oportunista «centre polític», on s'ha ubicat la
dreta convencional, sinó en l'espai de la centralitat sociològica,
que és l'àmbit on es modulen les ideologies i els corresponents
projectes polítics per esdevenir majoritàriament acceptats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.