algo de nubes
  • Màx: 29°
  • Mín: 21°
21°

El PSM i el centre sociològic

A la majoria de sondejos electorals, quan es pregunta sobre la ubicació ideològica, la immensa majoria dels enquestats es situen en la gamma que va del centresquerra al centredreta, i només una petita part, gairebé testimonial, ho fan en les posicions que podríem qualificar com de radicals. A la vista d'aquests resultats no és estrany que els distints partits treballin per oferir un missatge que sigui conseqüent amb aquesta gran massa de votants que s'ubica en l'espai de la moderació.

La batalla pel centre, en molts de casos, ha estat interpretada fins i tot com la mateixa conquesta del govern. No és estrany així que distintes formacions polítiques tant de l'esquerra com de la dreta hagin fet de la bandera del centre el seu gran argument per triomfar electoralment, la qual cosa, com a mínim, és digna d'una seriosa reflexió.

Existeix, però, realment el centre? És el centre una dreta acomplexada? És centrista la política de l'esquerra quan governa? Les respostes que podríem donar en aquestes preguntes serien certament molt matisables, però el que sí denoten és que la idea del centre és omnipresent en el nostre panorama polític. I és més, que la idea del centre tant pot ser assumida des de la dreta com des de l'esquerra amb vocació majoritària. Tal volta això sigui així perquè el centrisme sociològic és el punt de confluència de les voluntats majoritàries de la ciutadania, i en una democràcia aquesta és la regla d'or a l'hora de definir les estratègies electorals o de govern.

Vol dir això que les ideologies han mort, que ja no hi ha dreta ni esquerra, que tot es redueix a un simple possibilisme pragmàtic? No, certament no. És precisament la mateixa democràcia la que es fonamenta en el pluralisme ideològic, en l'elecció entre distintes ofertes programàtiques que s'han de materialitzar en formacions polítiques amb un perfil clarament definit i diferenciable de la resta. Per tant, sense la vigència de les ideologies o projectes polítics distints el mateix sistema fracassaria. No són les renúncies el que enforteix els partits, sinó la coherència en la defensa del propis postulats atenent al pragmatisme que els podrà convertir en realitats. Els dogmatismes o les veritats absolutes no tenen sentit en la nostra societat i estan condemnades a la marginalitat.

Un partit polític pot representar una minoria social o un col·lectiu determinat, i influir en les institucions perquè els seus punts de vista no siguin ignorats o, fins i tot, acceptats per altres formacions més significatives. Però un projecte que té la seva raó d'existir en la construcció d'un país, d'una nació, no pot prescindir de la globalitat del conjunt dels ciutadans per definir una proposta amb capacitat d'esdevenir electoralment majoritària en el seu àmbit d'actuació. Actualment el nacionalisme progressista que representa a la nostra societat el PSM es troba en un moment molt important de la seva història. L'exercici del govern i la coherència amb el bagatge ideològic que representa fan que sigui necessari reforçar el propi projecte amb una nova formulació que el faci més operatiu a l'hora d'encarar els nous reptes del futur. Aquest projecte, que ha de ser inequívocament progressista, no es pot situar en l'oportunista «centre polític», on s'ha ubicat la dreta convencional, sinó en l'espai de la centralitat sociològica, que és l'àmbit on es modulen les ideologies i els corresponents projectes polítics per esdevenir majoritàriament acceptats.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.