Els tirs, les bombes d'ETA deuen ser, en aquest moment, les interrupcions més doloroses de la pau en els països de l'occident europeu. Més enllà del seu sentit polític, aquestes accions eixamplen i afonen una ferida oberta en el paisatge moral d'Europa. Ni posant-hi la millor voluntat d'enteniment se n'arriba a intuir la més borrosa justificació. Cada vegada que els mitjans de comunicació reprodueixen l'esclat d'aquesta violència, s'esqueixa alguna cosa més que el cor, s'esqueixa el coratge, la il·lusió "dues formes d'autoestima. Però després s'ha de suportar el país, i el país no hi ha qui el suporti en una sèrie de circumstàncies. Aquest país, després d'una acció criminal d'ETA, es torna insuportable. Sembla que un dels efectes de les bombes és la pèrdua de sentit comú o, pitjor, de decència. La manera com alguns polítics, molt especialment del Partit Popular i del PSOE, enarboren la sang vessada constitueix un dels espectacles més vomitius d'entre tots els espectacles vomitius que ofereix la vida pública. La brutalitat onnubila, i per això se'ls podria excusar alguns excessos verbals, però quan aquests excessos no sols es repeteixen, sinó que van augmentant de to, es fa quasi insuperable la temptació a pensar que estam davant una estratègia maligna, destinada a treure guany de cada tragèdia. Com es pot interpretar, si no, l'aparició del senyor Iturgaiz exigint al PNB que condemni sense embuts un atemptat que acaba de ser condemnat pel PNB amb molta més energia que no ho ha fet ell mateix? Sembla que se'ns vulgui fer dubtar sobre el veritable enemic de la democràcia: contra qui es dirigeixen més condemnes, a qui es fa responsable de la situació? Sovint, la instrumentalització de les víctimes depassa qualsevol noció de decència, fins i tot de bon gust, perquè es transmet la impressió que, per damunt de tot, s'ha d'aprofitar la brutal avinentesa per criminalitzar un partit que ha fet aportacions substancials a la democràcia espanyola i a la pau en el País Basc. Tot val, en política "o això es dedueix de les pràctiques més habituals", però tot allò que sigui suscitar l'animadversió a una manera de viure un país, demonitzant un dels partits que el representen, és fer terrorisme verbal "psicològic", que també dinamita la convivència, la concòrdia, la pau.