algo de nubes
  • Màx: 18.04°
  • Mín: 14.72°
16°

La colcada amb tractor

"Ja no sap ningú la història/ de la més rància noblesa./Mustia és ja la grandesa/ que li havia donat glòria./ Tot s'ha perdut..., la Colcada/ molts pocs la recorden ja,/ de la vergonyant diada/ dins breu temps ningú hi haurà/ que en puga contar cap mot,/ quan jo encara era fadrina...

"Contau"mos"ho tot, padrina!/ Contau"mos"ho tot! "En tants d'anys com han passat,/ ja la memòria cansada,/ d'aquella gran tractorada/ no en traurà cap ni trellat;/ ja no veig res que em record/ d'aquell temps les fetxories...,/ Mallorca era tota un hort,/ i com més transcorren dies/ s'alcen tant com l'Everest/ les cases, a Palma o Pina.

"Digau"mos"ho prest, padrina!/ Digau"mos"ho prest! "Quin dia aquell! Pidolaires,/ amb tractors i flastomies,/ d'obrer portaven camies/ i alaques riques i rares/ que amagaven els vilers,/ els corbs vestits de colom/ en travessar aquells carrers/ que eren plens de gom en gom./ Quin dia aquell de més trui!/ I era avui mateix, mesquina!

"Tal dia com *vui, padrina?/ Tal dia com *vui?

"El pobre amb el ric mesclat,/ els amos amb sos missatges,/ confusos tots els llinatges/ passejaven per Ciutat,/ i en sonar n'Eloi dos pics,/ sense esforç ni sacrifici,/ pararen taula pels rics;/ que sols passen fam per vici/ els pobres, que essent esclaus/ escaïnen com la gallina.

"Que hi havia esclaus, padrina?/ Que hi havia esclaus?

"Callau, i teniu pacienci,/ que tot, tot vos ho diré,/ i res més vos contaré/ si no escoltau en silenci./ Doncs sabreu com és memori/ que el jorn de la tractorada/ els rics feien goig i glori/ vestits com a gent d'arada/ i ambdues mans fora calls,/ que no són de camp ni mina.

"Que ja fa molts d'anys, padrina?/ Que ja fa molts d'anys?

"Ja en fa molts; i s'aplegaven/ davant Cort els senyorots/ i a tractor com al·lotots/ en processó transitaven,/ bé que se'ls veia avesats/ a manar sense raó/ i no aproven el llistó/ que l'esquerra els ha posat;/ per aquí anaven passant/ cap a Santa Catalina.

"Per aquí davant, padrina?/ Per aquí davant?

"Per aquí mateix, i amb ells/ anaven donant la cara/ els pagesos amb més barra/ els que buiden els cistells/ de fruita en el Consolat/ la trepitgen i en fan figa/ deixant per l'enrajolat/ el nom de la pagesia./ Dameto fa de virrei/ d'una tropa tan mesquina.

"Vestit com el Rei, padrina?/ Vestit com el Rei?

"Hi havia pocs mossons/ quasi tot eren senyors/ amb pinta d'inquisidors/ perquè volen subvencions/ i després amb cara irada/ els amos de deu en deu/ i enmig de la tractorada/ en Dameto anava a peu,/ a la manifestació/ planejava la mentida.

"Quina manifestació, padrina?/ quina manifestació?

"I la manifestació sortia/ a rodar per la vorera/ de la mar i de Sagrera/ i amb els crits ja s'enfortia./ Voltava ran"ran murada/ i amb una cara xereca/ presidint la tractorada/ el senyor Lluc de la Meca/ demanava fet un ruc/ tot quant vulgueu de propina. "Qui era el senyor Lluc, padrina?/ Qui era el senyor Lluc?

"Diguem que era un passarell/ dels més facetos i vius/ volia menjar perdius/ sense pagar"ne cap ell./ Més polític que sincer/ d'allò més espavilat/ es deia el capdavanter/ del pagès necessitat/ que fuig de l'explotador/ de la terra mallorquina.

"I el botifarró, padrina?/ I el botifarró?

"Així el ceptre anomenaven/ que duia en les seves mans,/ tots els al·lots ignorants/ que sols de cridar es cuidaven;/ amb ell feia postissures,/ bel·landines i felets/ a les guiris; i elles pures,/ reien com a babaluets/ en veure el bastó brunyit/ que era un tronc redó d'auzina.

"Jo hauria esclafit, padrina!/ Jo hauria esclafit! "Ai! Tot passa, i quina prova/ que en el món res és etern:/ quatre duros fan un quern,/ el ric fortuna renova./ Cadufos dels vells passats/ són, i festes de mal to/ mostrar solidaritats/ amb el ric que és forrat d'or;/ poc a poc el món novell/ al món antic recrimina.

"Quin temps era aquell, padrina!/ Quin temps era aquell! "Ara amb quatre rebomboris/ el més noble se'ns engalla/ i en lloc de callar, no calla/ perdudes les velles gloris./ Lo que més lament encara/ no és que vagi tan errat,/ és veure els pagesos d'ara/ 'pedregant el Consolat./ Ai! Que mai no torni ja/ el temps de quan era nina!

"Ai que tornarà, padrina!/ Ai que tornarà!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.