Ous de cucut

Els ous de cucut han servit de metàfora, bella metàfora, per explicar una de les primeres caceres documentades que hi ha hagut mai d'espies electrònics. I és que, això de l'espionatge electrònic és tan antic com les xarxes d'ordinadors i, fins i tot, més antic que l'existència d'Internet, al menys tal com la coneixem ara. El huevo del cuco és el títol d'un llibre de Clifford Stoll (Planeta, 1990) en el qual explica, amb pèls i senyals, els detalls de la llarga cacera d'una banda d'espies que operaven a les novíssimes xarxes d'ordinadors que s'anaven estenent per els Estats Units i començaven a tenir ramificacions per Europa, des d'on actuaven els espies que el mateix autor del llibre va fer atrapar.

Tot va començar quan Stoll, un astrònom, es va veure obligat a reciclar-se per continuar fent feina al Lawrence Berkeley Laboratory, a Califòrnia. Era l'any 1986 i els diners per fer investigacions en astronomia s'havien acabat i no li va quedar més remei que entrar a fer feina en el departament de sistemes informàtics d'aquest laboratori. Els seus caps no volien que fes nosa aquell nou vingut i li van encomanar la feina de comprovar que els comptes dels usuaris quadressin. Eren els temps dels grans sistemes multiusuari i cada departament havia de pagar el cost del manteniment dels ordinadors d'acord amb l'ús que en feien. Una hora de màquina costava 300 dòlars i va resultar que hi havia una diferència de 75 centaus (unes 130 pessetes, d'ara) entre els càrrecs als diferents departaments i el temps que la màquina havia estat emprada. Mesurada en temps, la diferència no arribava a un segon, però Stoll es va encaparrar a descobrir d'on venia el desfalc que, d'entrada, ell atribuïa a un error de programació.

A poc a poc va descobrir que no era ben bé un error de programació el que havia provocat la descompensació sinó que, ben al contrari es tractava d'un intrús que feia servir els sistemes informàtics del laboratori per entrar a la xarxa militar d'ordinadors i pescar tota quanta informació estigués a l'abast. Abans de fer-se amb el compte d'un usuari registrat, l'intrús havia fet servir un programa "coneguts ara com cavalls de Troja" que havia introduït en el sistema i, com una cria de cucut, s'alimentava dels noms i de les contrasenyes dels usuaris legals. Stoll va tenir moltes dificultats per poder arribar a esbrinar com podia l'intrús anar a un ordinador militar des d'un ordinador que estava en una xarxa científica i, per consegüent, completament separada de l'anterior, o així s'ho pensaven. Però va resultar que les dues xarxes tenien una cosa en comú: ni més ni menys que l'empresa proveïdora de serveis encarregada de facilitar l'accés a aquestes xarxes. Els espies ho havien descobert i feien servir aquesta porta falsa per accedir, aparentment amb impunitat, als ordinadors d'una xarxa des de l'altra.

La pacient cacera d'Stoll va durar tres anys. Va muntar tot un dispositiu de seguiment que el va dur a identificar el lloc, que era a Alemanya, des d'on es feien les incursions i les policies de tota casta varen intervenir per detenir els espies, que ho feien per diners i cocaïna que rebien del KGB a canvi de la informació que els proporcionaven. No donaré més detalls d'aquest apassionant llibre, una espècie de bíblia per tots aquells interessants en la seguretat "i la vulnerabilitat" dels sistemes informàtics. Els que l'havíem llegit, sabem que en qüestions de seguretat informàtica això de comptar i conèixer bé els ous és fonamental. I és que, de cucuts n'hi ha per tot.