Aquelles conductes que el nostre gairebé innat criteri ètic ens impulsa o ens obliga a aprovar, a considerar amb un especial respecte, en definitiva a valorar positivament, sovint sovint "si no sempre" no estan condicionades, quant a la seva percepció moral, per les conviccions religioses o altres que les han inspirat. Una altra manera de dir el mateix seria afirmar que ens resulten especialment valuosos aquells comportaments que constatam que conciten l'aprovació general des de postures religioses o ideològiques diferents. La condició ètica d'una determinada conducta ens ve així fortament recalcada quan atreu una convergència de valoracions, des de posicions clarament diferenciades.
Aquest, sens dubte, ha estat el cas de la recent peregrinació de Joan Pau II a Terra Santa (santa per als jueus, santa per als cristians i santa per als musulmans). Si d'una part ens ha inspirat una certa pena i una certa compassió o llàstima un programa tan atapeït per a un home de la seva edat que constantment mostra els símptomes del mal de Parkinson, per l'altra, necessàriament ens ha hagut d'alegrar o confortar tant l'esmentada confluència de valoracions positives des del món jueu i des del món àrab com també la intuïció de la pregona satisfacció experimentada pel bisbe polonès de Roma en poder, finalment, realitzar la peregrinació tan desitjada des del primer moment de l'assumpció de les seves responsabilitats com a successor de Pere.
No és tampoc que la visita del Papa a Jordània i Palestina hagi suscitat una extraordinària atenció per part dels mitjans de comunicació d'aquesta banda de la Mediterrània "car aquesta hauria pogut esser més considerable, donada la seva transcendència" però sí sembla un fet la convergència de les valoracions.
Una altra qüestió, òbviament, és si a Sefarad n'hem tret totes les conseqüències possibles. La descristianització dels pobles de la pell de brau és també un fet. I no és necessari esser un cristià abrandat per a lamentar-ho. Gosaria afirmar que és una circumstància perfectament lamentable des d'un punt de vista merament cultural. Si ens queixam en general del desprestigi de les idees per aquestes terres, sembla prou lògic que també deplorem la pràctica absència d'un pensament cristià mínimament en actiu.
També sap greu, si va a dir ver, que la notícia que va circular el dia que el Papa va celebrar al Cenacle del mont Sió (cal dir que la qualitat de muntanyes o pujols o elevacions del Gòlgota i del mont Sió avui en dia, dins la realitat urbana actual de Jerusalem, no és perceptible), donada per alguna emissora de ràdio, que hom havia permutat aquest amb la vella sinagoga de Santa Maria la Blanca de Toledo, fos ben aviat desmentida. Hauria estat una molt formosa o bella permuta.
