Això que els empresaris illencs s'uneixin per l'adjudicació dels aeroports no deixa de ser un contrasentit, i m'explicaré. És públic i notori que una de les propostes electorals del PP era la privatització en bloc dels aeroports espanyols. La victòria obtinguda per aquesta força política la legitima per dur a terme aquesta operació. És també de tothom conegut que les forces nacionalistes, de les nacions sense estat, reivindicaren fort el traspàs d'aquesta matèria a cada autonomia, proposta que hagués permès una gestió diferent per a cada aeroport i que en el nostre cas, hauria possibilitat segur, l'entrada del nostre sector turístic en el funcionament i dissenys d'aquesta infraestructura tan important pel nostre país. Així per tant, el contrasentit es troba en el fet que es pot presumir que molt dels afiliats de les associacions que ara fan convergir esforços en aquest tema han donat el seu suport a l'opció que ens va avisar que de dependre el nostre aeroport de nosaltres mateixos, res de res. Davant d'aquest fet, se poden argumentar dues coses. La primera que tanmateix els conservadors espanyols tendrien majoria absoluta, i que un virtual diputat balearista no hagués tengut cap utilitat, ara bé, això és tan demagògic com afirmar que si els cinc diputats del PP fossin de partits polítics autòctons aquest partit centralista no tendria, la desitjada per alguns, majoria suficient; les equacions matemàtiques en política no són gaire exactes. El que és incoherent, és voler l'aeroport i votar el partit que afirma sense cap vergonya que no el cedirà. Aquí ve el segon argument, molts diran que no estan al cent per cent d'acord amb el programa del guanyador, com ho demostra la seva oposició en aquesta qüestió, però que un no pot compartir totalment una proposta política i ha de donar suport amb la que té més punts de coincidència. Argument que evidentment és cert, ara bé, el que succeix és que si analitzam tema per tema el resultat podria no ser tan coincident com alguns sostenen en abstracte. El dèficit fiscal balear, la manca de poder inversor perjudica enormement el sector turístic. Que el món dirigent empresarial se desentengui políticament d'aquest perjudici i se comprometi amb opcions que ho fomenten o, com a mínim, ho mantenen és una manera de tirar-se pedres a la seva teulada. Si el Govern balear no pot comprar més finques per fer parcs públics per gaudir de la natura pels visitants i residents perquè no hi ha prou doblers, és un problema que afecta directament la nostra oferta turística i que té un origen eminentment polític, aquests doblers existeixen però se'n van a Madrid per no tornar. Insistir sempre en el mateix pot ser reiteratiu i avorrit però la realitat és la que és. I indubtablement que tot partit pot rectificar i canviar un posicionament per la pressió exercida per la societat civil, en aquest sentit és positiva la iniciativa dels nostres empresaris; però, si s'aconsegueix s'haurà arreglat una qüestió, la resta tanmateix, quedarà igual i la qüestió de fons romandrà indestructible. I no és només una qüestió econòmica, és també una qüestió de cultura política, perquè allò cabdal dels aeroports no són els 5.000 milions de benefici de Son Sant Joan, els 1.500 d'Eivissa, o els 500 de Menorca, allò cabdal és que depenguin del poble i no d'una multinacional, és a dir, que les decisions que es prenguin sobre els aeroports estiguin d'acord amb els interessos generals dels balears i no segons els interessos comptables de l'empresa. Precisament, sobre la manca d'aquesta cultura política es fonamenta una de les operacions més perjudicials per a les Illes Balears que s'han produït en els darrers temps: la desbalearització de GESA; aspecte que se veu no preocuparà fins que ens quedem fora llum. Els contrasentits només se solucionen des de la coherència: arribarà algun dia aquesta?