Dilluns, 20." En el seu article d'ahir, Rafel Crespí introdueix a debat un element complex sobre el qual sovint he reflexionat. Diu Crespí, referint-se a les eleccions, als electors i als resultats, que «el poble no s'equivoca, pressuposar que pogués fer-ho suposaria posar en qüestió les bases fonamentals del sistema». No dic que no tengui raó, però he d'admetre que no ho tenc tan clar com ell. Posaré un exemple del que vull dir. Crec, sincerament que els votants de Le Pen a França s'equivoquen alguns de bona fe, la majoria amb la ràbia de la història injectada al cor. Si, a causa d'unes hipotètiques circumstàncies, potser llunyanes, però reals, l'electorat francès decidís que el partit de Le Pen fos, mitjançant el seu vot legítim, l'opció majoritària, i el sistema o permet, seguiria pensant que, objectivament, el poble gal s'equivoca, com s'equivocà el poble alemany o el poble italià quan, majoritàriament, féu costat als seus respectius dictadors, encara que no fos en un sistema democràtic. Només en el cas improbable que els ciutadans, individualment, tinguessin accés a una informació suficient no manipulada, un coeficient d'intel·ligència normal per interpretar aquesta informació, una capacitat d'anàlisi rigorosa, una profunda consciència històrica, de classe i d'identitat i les seves decisions no estiguessin subjectes a interessos, podríem afirmar que la seva elecció exercint el vot, seria una decisió neta i inequívoca, altrament l'error, en la meva opinió, no només és possible, sinó que és probable.

Quant al sistema democràtic, que és, en essència i teòricament, de naturalesa equilibrada, la grandesa del qual consisteix que els antidemòcrates puguin accedir al poder a través seu, pot esdevenir enormement injust en la seva aplicació, sense mesures correctores, en un estat format per nacions o regions de desigual població, com és el cas de l'estat espanyol. M'agradaria que algú m'explicàs com poden defensar, en el cas que ho volguessin fer, cinc representants illencs en el Congrés de l'estat, els interessos d'aquesta nació. Quina força poden tenir, fins i tot dins el seu propi partit, tan reduït nombre de diputats? Basta que els diputats d'una altra nació o regió amb més població i, en conseqüència, amb més representació parlamentària s'oposin als nostres interessos, per afavorir els seus o perjudicar els nostres, perquè les seves propostes siguin, democràticament, vençudes o rebutjades.

Som conscient que trobar un sistema perfecte no és possible, atès que tots els sistemes són fruit de l'home i aquest és imperfecte per naturalesa.

Ens haurem de conformar, doncs, amb un sistema imperfecte, de la mateixa manera que acceptam les nostres pròpies imperfeccions, però no injust. L'obligació vital de l'home és rebel·lar-se contra les injustícies i qüestionar-se constantment tot allò que altres homes, en altres circumstàncies, daren per bo, ja sigui la Constitució, ja siguin les normes jurídiques, per posar només dos exemples que ens afecten ben de prop. Res, res del que l'home ha fet, dit o pensat no és sagrat ni infal·libre. Res, res no és etern ni immodificable. Creure una altra cosa és caure en una actitud de supèrbia històrica estúpida, que quasi sempre obeeix a les limitacions intel·lectuals, o bé al temor, tan humà, a perdre situacions de privilegi.