Que aquest país no presenta la cara massa neta és un fet fonamentat en una bibliografia molt generosa. Si no fos que els delictes prescriuen, posem per cas, imaginau-vos quin panorama presentaríem ara mateix. No seria correcte dir qui ens intoxica fins que la ciència jurídica no ho hagi dictaminat. Ara per ara, ens ha vengut a dir que se'ns ha intoxicat greument, però que ja ha prescrit, però que, d'altra banda "d'altres bandes", la qüestió no passa d'una closca uniforme de verrim. Sabem, no obstant això, que hi ha intoxicacions greus, perquè les patim. Se'ns han endossat cementiris, morts... i tot allò que no sabem. Et giris on et giris, ostres, això és una cova de lladres. Ara es confirma que ens pispen la benzina gota a gota "de mica en mica s'omple la pica.
Però sens dubte la gran qüestió en aquest país és l'urbanismne. Si el Govern del Partit Popular de Jaume Matas i Palou hagués volgut tenir notícia puntualíssima de tot quant passava "entrant o sortint" per la Comissió insular, no ens enganyem, hauria estat perquè en aquestes qüestions hi ha un duro a guanyar. Un duro gros, s'ha d'entendre, un duro infinitament metafòric. Qui l'enganxa a l'aire, aquest duro? Algunes persones de llengua esburbada xiuxiuegen noms "posa-ho, millor, en singular" que serien la clau que han de girar les persones emprenedores en el terreny urbanístic. Tot plegat és d'un tèrbol que mareja. Ja fa massa anys que tothom ho sap tot, i ens hi acabarem avesant com a la cosa més natural del món. Acabarem, en fi, acceptant-los per promesos de les nostres filles. Bé, de fet ja fa estona que passa: les filles de qui més qui menys s'han continuat casant, moltes d'elles amb bandarres incommensurables: per l'església i a la Seu. D'altres s'han emparellat directament, qui dia passa anys empeny.
Ara, aquesta marrulleria pot acabar per ofegar la poca fe que queda en les institucions i pot afectar la fe en el sistema. Mentre hi hagi sospites d'escoltes il·legals, sospites de morts que voten, sospites sobre cementiris que carreguen el mort privat als pressuposts públics, què, en què ha de creure el ciutadà? Per això ha de votar? Ni amb el nas tapat. Això només s'arregla amb una bona entesa del sistema judicial amb l'empresa Osifar.
