Després de la certificació emesa per Bitel i que publicam en l'edició d'avui, ja no queda un altre remei que tenir esperança en l'acció de la justícia. La situació s'ha d'aclarir fins al final. La societat illenca té dret a saber si el desviament d'informació sensible del Pacte de Progrés respecte de la seva política urbanística va ser manipulada intencionadament per persones properes del gabinet Matas o si es tracta d'una monumental confusió. I per sobre d'això, la societat balear també té dret a saber si una empresa en bona part de titularitat pública ha permès la violació de la correspondècia electrònica quan estava controlada per membres del Partit Popular, o si l'autor del desgavell ha estat un pirata electrònic extern a qualsevol organització empresarial. La transcendència que pot tenir aquest cas a nivell estatal és enorme. No s'ha d'oblidar que cada cop més empreses i particulars dipositen tota la confiança del món en el correu electrònic. No es tracta, per tant, de cap afer menor, sinó que toca un principi importantíssim de tot sistema de convivència com és la inviolabilitat de la correspondència. A més, es pot convertir en un cas interessantíssim en el qual totes les parts podran oferir els seus arguments i que servirà perquè el cos social aprengui molt sobre la possibilitat de cometre delictes informàtics. És segur que el PP tindrà arguments molt sòlids per defensar la seva innocència, i també que el Pacte de Progrés en tindrà en sentit contrari. Però s'ha d'anar al fons, ben al fons.