algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 18°
18°

La piconadora del PP

Els cappares del PP han assumit la seva inesperada victòria per majoria absoluta amb un tarannà de màxima prudència, cosa que sempre és encomiable. Les seves primeres paraules han estat per assegurar que administraran la victòria amb esperit dialogant i disposats a cercar sempre el consens, i això ja seria fins i tot una prova de maduresa democràtica, perquè el gran risc de les majories absolutes és la temptació de prepontència. Personalment sempre he estat partidari de les majories absolutes, però sempre també afegint que s'han de saber administrar amb seny de bístia vella. I com que són molts els que no creuen que el PP estigui realment disposat i en condicions de fer-ho així, les seves asseveracions no acaben de convèncer ningú, perquè semblen més destinades a apaivagar els temors que provoca la majoria absoluta del partit de la dreta espanyola de sempre que molts creim que segueix essent el PP, que no a documentar amb credibilitat un canvi de tarannà cap al partit conservador que diu que vol esser. Però sobretot perquè l'experiència ja ha donat motius més que suficients per veure una forta contradicció entre les paraules d'ara i els fets del passat. Ara mateix, el PP estatal està intentant convèncer CiU perquè voti a favor de la investidura del senyor Aznar. Evidentment, el que vol és poder dir que té el suport no sols dels seus Diputats, sinó tambè dels d'altres partits. Però compromís pel dia després de la investidura, cap ni un. De fet, han rebut amb reticències la creació de l'Institut Ramon Llull per a la promoció exterior del català, per al qual la Generalitat espera la cooperació econòmica del Govern central, amb la qual cosa en definitiva no faria més que corregir la desvergonya que suposa que l'Instituto Cervantes estigui finançat amb els doblers de tots els espanyols, però només promocioni el castellà, és a dir, la llengua d'una part dels espanyols. També val la pena remarcar que ja ha anunciat la modificació de la Llei d'Estrangeria i la decisió de privatizar els aeroports, en contra de la voluntat no sols de CiU, sinó també de pràcticament totes les Comunitats Autònomes. certament en aquest cas no els podran acusar d'enganar ningú, perquè a la campanya electoral ja varen anunciar aquestes dues mesures. Però és evident que la seva actitud manifesta de tot manco disposició al diàleg i al consens. I segons he llegit a algun diari, el dia de les eleccions es va tornar a escoltar davant la seu del PP al carrer Gènova de Madrid el crit ignominiós de «Pujol, enano, habla castellano», aquesta vegada sense por d'haver de posar el mac en terra i acabar, com fa quatre anys, cridant anguniosament «Pujol, guaperas, habla como quieras». I tot això plegat vol dir que el PP no té la més mínima disposició a acceptar, quant i més a reconèixer i fomentar, la realitat plurinacional de l'Estat espanyol, i sobretot que els seus votants tenen una concepció del que s'ha de fer amb la majoria absoluta radicalment oposada a les bones paraules dels dirigents del partit. Per això he hagut de recordar aquests dies que, quan algú em parlava fa uns anys de la piconadora socialista, sempre vaig contestar: El dia que la majoria absoluta sigui del PP, aquest maleït «rodillo» del PSOE ens semblarà un joc d'infants. Desgraciadament, crec que tendré raó.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.