En Pere Gri, un ciutadà honest del nostre país, necessita una
hora i mitja de cotxe cada dia entre que va i ve de la feina. És
bastant, però no és exagerat: n'hi ha que el superam. Per això, fa
un parell d'anys que va decidir que, tot i que el seu sou no arriba
a les 200.000 pessetes, necessitava un automòbil més o menys bo. Va
mirar anuncis i revistes i al final es va haver de quedar una mica
per davall de les seves aspiracions inicials: amb dos milions i mig
el va tenir al carrer, matriculat i tot.
Llàstima que va haver de demanar un crèdit que farà que el cotxe
li surti per un milionet addicional. Això sí: en Pere Gri el
cuidarà bé i farà que, malgrat el quilometratge, el cotxe li duri
cent mesos, és a dir, poc més de vuit anys. En total, per tant,
només per pagar el cotxe haurà de desembutxacar 35.000 pessetes
mensuals.
En Pere Gri volia assegurar el cotxe a tot risc, però va arribar
a la conclusió que no s'ho podia permetre. Li varen explicar
diferents fórmules, que bàsicament eren variants, amb algun element
extra, de l'assegurança obligatòria. Va optar per una pòlissa de
48.000 pessetes, que podrà fer en dos pagaments, però que en
definitiva li suposarà una despesa equivalent a 4.000 pessetes
mensuals. Ja hem dit que en Pere fa molts de quilòmetres. Se'n pot
deduir sense dificultats que gasta molt en benzina. Fa mal dir
quant, perquè els desplaçaments dels cap de setmana són variables.
En tot cas, és difícil que se'n surti amb menys de dues visites
mensuals a la benzineria, a 4.000 pessetes la visita i, per tant, a
8.000 pessetes cada mes. I després hi ha, és clar, la qüestió de
l'aparcament. En Pere Gri, per anar a fer feina, ha de deixar el
cotxe a un aparcament soterrani i paga, cada dia, 600 pessetes.
Vint dies de feina donen 12.000 pessetes cada mes: una petita
fortuna. Finalment hi ha el manteniment: els canvis d'oli, les
neteges (a en Pere Gri no li agrada dur el cotxe brut) i les
reparacions ocasionals que, ja se sap, al començament són molt
poques o cap però més endavant...
Posar una xifra torna a ser difícil, però dir que són 4.000
mensuals de mitjana no és exagerat: una d'aquelles reparacions de
devers 40.000 pessetes fa pujar molt la mitjana.
Què val, el cotxe, al final? En Pere Gri no ho sap, perquè no ha
fet mai el compte, però si el fes li donaria 63.000 pessetes
mensuals, sense multes (ja hem dit que és un ciutadà exemplar). En
guanya, precisament, el triple: 189.000 pessetes. En Pere Gri
tampoc no ha pensat mai que això vol dir que, de les seves 39 hores
de feina setmanals, n'hi ha 13 que són exclusivament per pagar el
cotxe. Un poc més de dues i mitja per cada dia de feina. I tampoc
no ha pensat, naturalment, que les dues hores i mitja de feina per
pagar el cotxe més l'hora i mitja diària en cotxe suposen quatre
hores de vida que cada dia, d'una manera o una altra, estan
dedicades a aquest artefacte de ferro amb rodes.
Com que som respectuós amb la propietat intel·lectual,
confessaré que tot l'anterior és una adaptació personal d'un càlcul
que va fer fa anys el pedagog i filòsof txec Ivan Illich. Però
Illich no va dir que, malgrat tot, en Pere Gri està molt orgullós
del seu cotxe i que no hi ha res que li agradi més, els matins de
diumenge, que donar-li cera d'aquella que el deixa tan i tan
lluent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.