En Pere Gri, un ciutadà honest del nostre país, necessita una hora i mitja de cotxe cada dia entre que va i ve de la feina. És bastant, però no és exagerat: n'hi ha que el superam. Per això, fa un parell d'anys que va decidir que, tot i que el seu sou no arriba a les 200.000 pessetes, necessitava un automòbil més o menys bo. Va mirar anuncis i revistes i al final es va haver de quedar una mica per davall de les seves aspiracions inicials: amb dos milions i mig el va tenir al carrer, matriculat i tot.

Llàstima que va haver de demanar un crèdit que farà que el cotxe li surti per un milionet addicional. Això sí: en Pere Gri el cuidarà bé i farà que, malgrat el quilometratge, el cotxe li duri cent mesos, és a dir, poc més de vuit anys. En total, per tant, només per pagar el cotxe haurà de desembutxacar 35.000 pessetes mensuals.

En Pere Gri volia assegurar el cotxe a tot risc, però va arribar a la conclusió que no s'ho podia permetre. Li varen explicar diferents fórmules, que bàsicament eren variants, amb algun element extra, de l'assegurança obligatòria. Va optar per una pòlissa de 48.000 pessetes, que podrà fer en dos pagaments, però que en definitiva li suposarà una despesa equivalent a 4.000 pessetes mensuals. Ja hem dit que en Pere fa molts de quilòmetres. Se'n pot deduir sense dificultats que gasta molt en benzina. Fa mal dir quant, perquè els desplaçaments dels cap de setmana són variables. En tot cas, és difícil que se'n surti amb menys de dues visites mensuals a la benzineria, a 4.000 pessetes la visita i, per tant, a 8.000 pessetes cada mes. I després hi ha, és clar, la qüestió de l'aparcament. En Pere Gri, per anar a fer feina, ha de deixar el cotxe a un aparcament soterrani i paga, cada dia, 600 pessetes. Vint dies de feina donen 12.000 pessetes cada mes: una petita fortuna. Finalment hi ha el manteniment: els canvis d'oli, les neteges (a en Pere Gri no li agrada dur el cotxe brut) i les reparacions ocasionals que, ja se sap, al començament són molt poques o cap però més endavant...

Posar una xifra torna a ser difícil, però dir que són 4.000 mensuals de mitjana no és exagerat: una d'aquelles reparacions de devers 40.000 pessetes fa pujar molt la mitjana.

Què val, el cotxe, al final? En Pere Gri no ho sap, perquè no ha fet mai el compte, però si el fes li donaria 63.000 pessetes mensuals, sense multes (ja hem dit que és un ciutadà exemplar). En guanya, precisament, el triple: 189.000 pessetes. En Pere Gri tampoc no ha pensat mai que això vol dir que, de les seves 39 hores de feina setmanals, n'hi ha 13 que són exclusivament per pagar el cotxe. Un poc més de dues i mitja per cada dia de feina. I tampoc no ha pensat, naturalment, que les dues hores i mitja de feina per pagar el cotxe més l'hora i mitja diària en cotxe suposen quatre hores de vida que cada dia, d'una manera o una altra, estan dedicades a aquest artefacte de ferro amb rodes.

Com que som respectuós amb la propietat intel·lectual, confessaré que tot l'anterior és una adaptació personal d'un càlcul que va fer fa anys el pedagog i filòsof txec Ivan Illich. Però Illich no va dir que, malgrat tot, en Pere Gri està molt orgullós del seu cotxe i que no hi ha res que li agradi més, els matins de diumenge, que donar-li cera d'aquella que el deixa tan i tan lluent.