Ara fa pocs dies, els empresaris agroturístics es queixaven de les inspeccions del Govern de les Illes Balears, que, en la seva opinió, mereixen ser considerades una persecució. Si una de les funcions que té el govern autonòmic és vetllar pel manteniment de la qualitat de l'oferta turística en totes les seves modalitats, estranya i molt que els empresaris d'aquest subsector de sobte es rebel·lin, com si una inspecció fos equiparable a una querella o a una denúncia. Quina casta d'empresaris són aquests que pretendrien estar al marge de tot control?
En principi, la veritat és que sona malament, i és ben possible que una reacció poc apropiada i no sabem si respectuosa, ni fins i tot de bona criança, haurà contribuït o no a aixecar suspicàcies que, amb una actitud més temperada, mai no haurien pres cos. Si una persona fa les coses bé, en principi no ha de témer res. En principi, repetim"ho, perquè ja se sap que les burocràcies institucionals de vegades semblen inspirades en algun manifest surrealista desbaratat. Però no era el cas, creim, ja que, de l'agroturisme, no n'hem sentit parlar malament a ningú, i, per tant, a ningú no se li hauria posat cap mosca darrere l'orella si els empresaris en qüestió haguessin donat la benvinguda a aquesta iniciativa. No ha estat així, i per ventura n'hi haurà més d'un que, a partir d'ara, interpretarà negativament una reacció tan desaforada.
I tanmateix ens hauríem de començar a fer a la idea que si hi ha una situació anormal és precisament la propiciada per governs anteriors, que tenien, amb la coartada del liberalisme autocorrector, una màniga més ampla que el mateix canal de la Mànega. N'és bona prova el fet que comentam: els empresaris se senten ofesos perquè aquest govern vol incloure en la normalitat allò que és absolutament normal. Una inspecció no transgredeix per principi la presumpció d'innocència, al contrari del que, sembla, han interpretat aquests empresaris. Una inspecció és un ritual administratiu per al control de qualitat d'uns serveis que no afecten només els empresaris, sinó la imatge de l'illa, que és com dir la matèria primera de la dita indústria turística. Sense pretendre"ho, l'actitud d'aquests empresaris es revesteix d'una significació política que segurament anirem descobrint en molts d'altres terrenys. Hi ha, en el fons, una certa estranyesa davant el compliment de la legalitat vigent, i podem interpretar que no hi seria si els governs anteriors haguessin estat més meticulosos en el control de certes activitats. Per què, si no, avui aquí, demà a una altra banda, hi ha petits col·lectius que s'aixequen en defensa d'uns privilegis incompatibles amb la llei i amb el sentit comú?
No ens hauríem de negar a interpretar correctament aquests signes del nou temps, tant per la llum que poden projectar sobre el present com per la que projecten sobre el passat recent. La clau és política.
