Hauríem de deixar de parlar tant de política. Si no és a mig o a llarg termini, no hi ha res que ens permeti dir que ens canviarà la vida, per a bé o per a mal. A més, el mig i el llarg termini no interessen a quasi ningú. I, a més a més, aquells que s'hi interessen (que ens hi interessam) tenen més probabilitats d'equivocar-se que de cap altra cosa "fins i tot quan pensen malament. Però, deu ser com un vici. No hi ha cap esport ni cap espectacle públic que susciti tanta de participació i tanta d'expectació com un procés electoral. Una punta d'audiència televisiva encara no s'ha aproximat, ni prop fer-hi, al nombre de persones que van a votar. Ens queixam del baix nivell d'afiliació als partits, però, llevat d'algun equip de futbol, quantes associacions superen en afiliats i en simpatitzants les organitzacions polítiques? Per molt que pugi l'abstenció, ens obstinam a creure-hi. Hi mantenim, majoritàriament, una relació similar a la d'un enamorat que rep carabasses. Però, el temor i l'esperança, els dos grans mòbils de la conducta humana, tenen cada dia menys pes en el nostre comportament electoral. L'única motivació que sembla avançar és la repugnància. Els polítics poden quedar-se tranquils amb aquesta dolça derrota: només en unes municipals palmesanes el nombre d'inhibits és superior al de participants. El sorpasso del partit abstencionista els prendrà per sorpresa, com al PSOE. Tot i així, com que aquest fet permetrà que hi continuï havent guanyadors i perdedors, no els afectarà gaire, sobretot els vencedors. I, al capdavall, quan les coses, en general, van bé hauríem d'estar contents. Amb una situació com aquesta, de relativa llibertat i benestar, és molt millor no preveure que algú ens pot canviar la vida. Contribueix a mantenir la complaent ficció que som autònoms i responsables de tot allò que ens succeeixi. Només té d'incomprensible que els exclosos, ho siguin també del màrqueting polític, perquè les esperances i els temors a curt termini són d'ells. No hi cap partit que vagi a pouar entre ells. Per ventura, per sort, perquè això podria ser peronisme o «fujimorisme». Finalment, la gran majoria dels que encara votam, no hi tenim ni res a perdre ni res a guanyar. Com no sigui que el discurs del governant de torn ens hagi de resultar més o menys agradable. Però, hi tornam, com els drogoaddictes. No sé si la fe mou muntanyes, però la fe política continua arrossegant milions de persones.
És com un vici
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).