Una vegada acabat el xou de les teleeleccions de torn, el Govern de les Illes Balears, davant el bon resultat que el Partido Popular ha tret a la nostra comunitat autonomitzada, ara haurà d'aguantar com la premsa del movimiento de Palma cerca deslegitimar-lo i criminalitzar-lo fins que en Jaime Matas rebi ordres de Madrid de presentar una moció de censura per provar de fer"lo caure.
La màxima responsabilitat d'aguantar el temporal la té Unió Mallorquina. Ara tindrà al davant la gran oportunitat de demostrar si és qualcú dins la política mallorquina o si, en canvi, no és més que una simple fulla de pi, que es tomba així com bufa el vent.
Quatre coses ha de tenir molt clares el mallorquinisme per no caure en el desencís: Primera, el triomf del Partido Popular a les Balears és relatiu, perquè no podem perdre de vista que el gran vencedor és estat l'abstenció. Segona, les dosis mediàtiques i polítiques d'espanyolina que haurem de digerir cada dia ja no poden ser gaire més grosses que les que haguérem de pair amb els anteriors governs espanyols: PSOE, PSOE"CiU o PP"CiU. Tercera, el nostre Govern no pot tirar la tovallola sense pensar que un govern com ell, sense mitjans de comunicació, és un edifici damunt l'arena. Aviat farà un any que comanden, i encara no són estats capaços de fer ni una trista ràdio institucional. I quarta, una cosa és triar un consistori municipal, una altra un Parlament autonòmic, i una altra cosa és triar un Parlament estatal. A la Catalunya central, en haver"hi eleccions autonòmiques, sempre sol guanyar la coalició regionalista CiU, mentre que en haver"n'hi d'espanyoles, sempre hi guanya el Partit «Socialista Obrer» i, sobretot, Espanyol. La causa, molt probablement, és que l'electorat espanyol té més votera quan hi ha eleccions espanyoles, mentre que l'electorat català en té més quan n'hi ha de catalanes. Ara, a les Balears, ens trobam amb un cas molt semblant: l'electorat mallorquinista es va mobilitzar molt més en les eleccions autonòmiques, mentre que l'espanyolista s'és mobilitzat molt més en aquestes. És molt lògic que la part dels ciutadans que ens sentim per damunt de tot mallorquins, tinguem interès a triar representants a les nostres institucions i que, al mateix temps, equivocadament o no, ens n'afluixem, d'anar"ne a triar a les institucions espanyoles. Ben igual podem dir, només que a l'inrevés, de la part de la ciutadania que se sent per damuntde tot espanyola. Si som nacionalistes, tan legítim és que vulguem tenir representants a les capitals dels tres estats que dominen la nostra nació "Madrid, París i Roma", com que no vulguem tenir"n'hi cap.
Si fos igual triar un batle que un president d'autonomia o que un president de Govern d'Estat, no farien totes les eleccions en una sola tongada? Per ventura van els mateixos espanyols a votar igual en unes eleccions europees que en unes d'estatals?
Partits del Govern de les Illes Balears!: En bona mar, tothom és bon mariner. És quan el temporal bufa en contra, que es demostren els qui serveixen de bon de veres. L'ocasió històrica que teniu a les mans de reorientar el rumb esguerrat que duia la nostra comunitat, bé val aguantar la propaganda en contra i crear, com més aviat millor, els mitjans alternatius que hi facin de contrapès.
