Artistes, galeristes: institucions

H i ha un sindicat d'artistes i una patronal de galeristes. No se'n diuen així "sindicat i patronal", sinó associacions: però, de fet, en un grau major o menor segons cada cisrumstància, actuen com a sindicat i patronal. Ara tenen diferències diguem que profundes, però, com que aquí tots ens coneixem, no ha estat difícil que es reunissin per parlar i comprovar que, efectivament, els separen diferències, que els agermana la voluntat de superar-les ..., i que allò que els fa integrants d'un sol cos místic és la actitud d'exigència respecte de les institucions públiques. Dels quatre punts cardinals anotats en aquest primer encontre, tres apunten en una mateixa direcció: estranya rosa dels vents. I no ens ha d'estranyar que així sia, perquè uns són creadors i els altres, a més a més de ser comerciants, mantenint portal obert contribueixen decisivament a la difusió de la cultura artística. Què hauria estat d'aquesta illa sense les galeries d'art? Les galeries han omplit, en bona part, el buit que deixen els museus inexistents, la qual cosa vol dir que assumeixen en certa manera una de les responsabilitats més desateses per les administracions públiques. Negar això seria una roïndat. També ho seria negar que, especialment en els darrers anys, les institucions han contribuït a posar en valor el paper de l'art en la cultura i el de l'artista en la societat. Hom contribueix al coneixement, a la valoració i a la difusió de l'art de moltes maneres, i sens dubte n'és una la política d'exposicions desenvolupada per l'Ajuntament de Palma, en primer lloc, pel Govern Balear i per altres ajuntaments i institucions "públiques i privades. La subvenció directa no és l'única via ni necessàriament la millor per incidir positivament en l'optimització d'unes condicions favorables a la creació artística. Vivim un moment de bonança. Es té generalment la impressió que les galeries estan en bona sintonia amb la resta de l'activitat econòmica. I els artistes? En teoria, també n'haurien de ser beneficiaris. És el moment de mirar de cap a les institucions? Si la resposta és afirmativa, què passarà si un dia l'economia s'arrossega per terra? No hauríem d'aplicar la política inspiradora del Pla Mirall sense to ni so.