Almunia, punt i final
La marxa de Joaquín Almunia reclamant la renovació interna del partit s'ha convertit en un dels capítols més patètics de la història recent del centenari PSOE. De fet, aquest home fidel a Felipe González fins a la medul·la ha pagat la caparrudesa del seu pare polític, que no volgué assumir les seves responsabilitats en els escàndols de corrupció i crims d'Estat i s'obsessionà a continuar en el poder a qualsevol preu. Ara han bastat al PP quatre anys de tranquil·litat política i benestar econòmic per arrasar a les urnes. Mentrestant, un Almunia que fou secretari general d'improvís quan donà la gana a González i que perdé les primàries davant Borrell no ha pogut resistir més. Pero no només ell ha de dir adéu. També ho han de fer un bon grapat de dirigents de Ferraz. El que necessita ara el PSOE és un congrés pel juliol lliure, obert a totes les noves idees i persones del progressisme, i netejar amb il·lusió la seva imatge de futur. I també jubilar els González, Guerra i companyia...
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Campanya d’ensabonada a la monarquia espanyola (espòiler: la pagam entre tots)
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- [VÍDEO] Arran mostra l’acció contra la Conselleria i crema fotos de polítics i hotelers
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.