Els brutals resultats del PP a Balears suposen, d'entrada,
acabar amb la recurrent explicació falsa que tots els partits
progressistes donaven, de forma autocomplaent, a la seva presència
al Govern: que la societat de les Illes Balears el 13 de juny de
1999 havia «canviat», que havia dit «prou» al PP; «prou» de
destrucció mediambiental, «prou» de menfotisme lingüístic; i «prou»
de polítiques socials autistes. La societat, fa vuit mesos, no va
canviar. Només hi hagué dos canvis, de caràcter polític i no
social. El primer, que a les Pitiüses l'esquerra va anar junta i
aconseguí així vèncer el PP, una victòria que, al capdavall, va
resultar determinant perquè el PP perdés la majoria absoluta a tot
Balears. El segon, i essencial per formar la nova majoria
governamental, que UM, el partit de centre que sempre havia estat,
quan era necessari, la crossa del PP, va reorientar la seva
estratègia de pactes en favor de l'esquerra.
Els resultats de diumenge passat tornen a situar els partits
d'esquerra davant la realitat. La societat balear és
majoritàriament conservadora i quan ho ha expressat políticament
amb tota la força que és capaç, el resultat és demoledor. Des del
juny passat fins ara l'esquerra vivia emmirallada. Quantes vegades
hem sentit a parlar en nom «del poble de Balears» aquells que
reclamen més protecció mediambiental, més normalització
lingúística, més solidaritat social...? No pareix massa agosarat
dir que aquests valors que són defensats per una part important de
la societat balear, no són els essencials per a una majoria de
votants. Dit en altres paraules: Gabriel Cañellas tenia raó quan
deia, referint-se a les manifestacions ecologistes i/o
nacionalistes, que «no n'hi ha cap dels nostros» (i, per cert,
xerrant de l'expresident: l'entorn de Cañellas s'ha mobilitzat molt
en aquestes eleccions, i en canvi el 13 de juny es va quedar de
mans plegades, què voldrà dir això?).
A pesar d'aquesta majoria social, i ara també política,
conservadora és ver que no es poden extrapolar els resultats de les
generals a la vida política autonòmica. Però afectaran. La societat
conservadora, des de diumenge, se sent envalentonada com mai. Totes
les organitzacions socials (especialment les patronals amb
l'ecotaxa, però també moltes d'altres en política lingüística,
agrària, restriccions urbanístiques, parc naturals...) que s'han
oposat amb no massa agosarament al Govern del Pacte de Progrés en
aquests vuit mesos, ara perdran totes les prevencions i s'hi
tiraran directament al coll. No hi haurà tèntol. L'ofensiva serà
constant. Clar que perquè aquesta ofensiva aconseguís trencar, el
Pacte necessitaria alterar una condició que es dóna des del 13 de
juny: el suport d'UM a l'esquerra. No hi ha cap raó perquè UM el
trenqui. De moment. Però qui posaria ara la mà al foc pel que pugui
passar després de l'estiu, si es tornen a viure situacions com les
ja viscudes amb l'aigua, el Patronat de sa Dragonera, l'ecotaxa
(ai, l'ecotaxa), la Llei de Consells, els vells...? Només amb una
cohesió màxima entre els partits del Govern, i una coordinació
perfecta de tots ells amb UM, el pacte de Progrés arribarà sencer
al 2003. No serà fàcil.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.