Sempre que em top amb en Bernat Cifre, que és el millor llatinista mallorquí després de mossèn Riber, em regala i em dedica el poema que acaba d'escriure. Hem coincidit a diversos llocs d'estudi i de feina durant els darrers cinquanta anys i sempre que em veu, diu que, si hi hagués justícia en aquest món, ja m'haurien d'haver penjat cent vegades, pels meus pecats juvenils de periodisme. Ara, quan el trob ocupant tota una plana del diari, per la seva tesi doctoral sobre el seu paisà Costa i Llobera, mon cor torna estimar aquell arbre de la nostra joventut, més poderós que el roure i més pur que el taronger. Idò...