Per a tot hi ha hagut una primera vegada, o per a quasi tot. Aquest «quasi» donaria entrada a la peresa, a la beneitura, a l'amor "potser. Acab de sentir Mario Vargas Llosa dient que la democràcia no és una aspiració instintiva de l'home, sinó el despotisme. Tampoc per al despotisme, doncs, no hi hauria hagut una primera vegada.

Però en general sí que hi ha hagut una primera vegada per a tot allò que ha fet una mica d'història. Aquesta primera vegada és, de fet, una peça especialment cobdiciada per certs historiadors. L'historiador que localitza i aïlla aquesta «primera vegada» del que sigui ja pot triar el lloc on vol descansar la resta de la seva vida: les acadèmies s'encarregaran de mantenir viu el seu prestigi. La primera vegada és un tema molt atractiu, sempre. Recordem l'emoció de la primera sessió cinematogràfica, el pas del primer vaixell pel canal de Suez, el primer vol transatlàntic, el descobriment d'un continent, el primer... Potser ara ja no hi reparam tant, perquè els telediaris, sobretot en matèria de ciència mèdica, cada dia ens ofereixen la primera vegada d'alguna cosa de la qual se'ns assegura que arribarà a multiplicar l'esperança de vida i l'assegurança de felicitat. És tant i tant el fervor amb què seguim les primeres vegades, que gairebé sempre ens oblidam de fer-ne un seguiment adequat, de manera que de la immensa majoria de descobriments decisius per al futur de la medicina no en tornam a saber res mai més. Just que una tercera part d'aquests descobriments, d'aquestes notícies «inaugurals» s'haurien pogut materialitzar en una pràctica que respongués en una tercera part a les expectatives, ja seríem tots immortals. Només es moririen els que es volguessin morir, i encara.

Què té d'escandalós que el vicepresident Pere Sampol assisteixi a la inauguració d'Alimentària/Barcelona i, en visitar la parada de les nostres illes, s'hi trobi carn d'estruç? Ben mirat, és com un pollastre molt gros, o com un indiotàs. Però, encara que no tengués res a veure "com no hi té" amb aquests altres animals de ploma, sempre hi ha d'haver una primera vegada. Ja fa alguns anys que tothom parla de granges d'estruços a Mallorca. És veritat que, de les moltes persones a les quals n'he sentit parlar, no n'hi ha cap que hagi visitat aquestes granges. Passa com amb les enormes plantacions de fruiters molt exòtics. Tothom en té notícies, però no conec ningú que s'hi hagi passejat ni, menys encara, que s'hagi presentat amb un paneret de mameis.

La «primera vegada» que algú va posar al mercat carn de cérvol o cosa semblant, vaig llegir un comentari que menyspreava aquesta carn per manca de tradició en aquesta illa. Si aquest comentarista hagués llegit alguns papers que en parlen, sabria que aquests animals havien pasturat per alguns indrets de l'illa (entre altres, sa Devesa de Farrutx). Ignor si abans hi va haver o no estruços fent la carrera per aquí. Me molesten més moltíssimes altres coses que ocorren per primera vegada. Dels estruços qui sap quines alegries gastronòmiques en podrem obtenir. D'altres fetes, no n'hem tret més que disgusts. Per què no pot ser l'estruç tan nostre com l'indiot, l'annerot, l'enveja o l'abúlia? Entre que ens representi l'estruç o ho facin segons quins polítics...