Per a tot hi ha hagut una primera vegada, o per a quasi tot.
Aquest «quasi» donaria entrada a la peresa, a la beneitura, a
l'amor "potser. Acab de sentir Mario Vargas Llosa dient que la
democràcia no és una aspiració instintiva de l'home, sinó el
despotisme. Tampoc per al despotisme, doncs, no hi hauria hagut una
primera vegada.
Però en general sí que hi ha hagut una primera vegada per a tot
allò que ha fet una mica d'història. Aquesta primera vegada és, de
fet, una peça especialment cobdiciada per certs historiadors.
L'historiador que localitza i aïlla aquesta «primera vegada» del
que sigui ja pot triar el lloc on vol descansar la resta de la seva
vida: les acadèmies s'encarregaran de mantenir viu el seu prestigi.
La primera vegada és un tema molt atractiu, sempre. Recordem
l'emoció de la primera sessió cinematogràfica, el pas del primer
vaixell pel canal de Suez, el primer vol transatlàntic, el
descobriment d'un continent, el primer... Potser ara ja no hi
reparam tant, perquè els telediaris, sobretot en matèria de ciència
mèdica, cada dia ens ofereixen la primera vegada d'alguna cosa de
la qual se'ns assegura que arribarà a multiplicar l'esperança de
vida i l'assegurança de felicitat. És tant i tant el fervor amb què
seguim les primeres vegades, que gairebé sempre ens oblidam de
fer-ne un seguiment adequat, de manera que de la immensa majoria de
descobriments decisius per al futur de la medicina no en tornam a
saber res mai més. Just que una tercera part d'aquests
descobriments, d'aquestes notícies «inaugurals» s'haurien pogut
materialitzar en una pràctica que respongués en una tercera part a
les expectatives, ja seríem tots immortals. Només es moririen els
que es volguessin morir, i encara.
Què té d'escandalós que el vicepresident Pere Sampol assisteixi
a la inauguració d'Alimentària/Barcelona i, en visitar la parada de
les nostres illes, s'hi trobi carn d'estruç? Ben mirat, és com un
pollastre molt gros, o com un indiotàs. Però, encara que no tengués
res a veure "com no hi té" amb aquests altres animals de ploma,
sempre hi ha d'haver una primera vegada. Ja fa alguns anys que
tothom parla de granges d'estruços a Mallorca. És veritat que, de
les moltes persones a les quals n'he sentit parlar, no n'hi ha cap
que hagi visitat aquestes granges. Passa com amb les enormes
plantacions de fruiters molt exòtics. Tothom en té notícies, però
no conec ningú que s'hi hagi passejat ni, menys encara, que s'hagi
presentat amb un paneret de mameis.
La «primera vegada» que algú va posar al mercat carn de cérvol o
cosa semblant, vaig llegir un comentari que menyspreava aquesta
carn per manca de tradició en aquesta illa. Si aquest comentarista
hagués llegit alguns papers que en parlen, sabria que aquests
animals havien pasturat per alguns indrets de l'illa (entre altres,
sa Devesa de Farrutx). Ignor si abans hi va haver o no estruços
fent la carrera per aquí. Me molesten més moltíssimes altres coses
que ocorren per primera vegada. Dels estruços qui sap quines
alegries gastronòmiques en podrem obtenir. D'altres fetes, no n'hem
tret més que disgusts. Per què no pot ser l'estruç tan nostre com
l'indiot, l'annerot, l'enveja o l'abúlia? Entre que ens representi
l'estruç o ho facin segons quins polítics...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.