Avui és dimecres de cendra. A Algaida, En Camestortes ja ha
estat jutjat i condemnat i, arreu, la sardina va ser enterrada ahir
horabaixa. Si les coses fossin com eren un temps, avui tots hauríem
d'anar que ens recordessin, amb una creu de cendra, d'on venim i on
anirem a parar. D'aquí al diumenge de Pasqua estaríem obligats a no
fer altra cosa que reflexionar, tots sols i amb l'ajuda dels
altres, per tal d'assolir completament la responsabilitat per les
nostres culpes i estar preparats per a reviure, una vegada més, els
fets que varen possibilitar l'obertura de la generosa i bondadosa
porta de la nostra salvació eterna.
Una salvació que, sigui dit de passada, resulta aparentment més
complicada en la incipient societat de la informació dels nostres
dies, ja que sembla que els tradicionals enemics de l'ànima, és a
dir, el món, el dimoni i la carn, s'hagin conxorxat per tal que
Internet esdevingui una de les més preuades eines al servei dels
seus objectius, és a dir, de la nostra perdició. Si els decennis
anteriors passaran a la història com els del sexe, droga i rock and
roll, els signes dels temps d'avui han dut a canviar el rock and
roll per Internet. Per quedar convençuts d'aquesta vinculació que,
com l'anterior, no deixa de ser certament esbiaixada, basta amb una
simple ullada a les hemeroteques que ens fan un dibuix d'Internet
com un niu de pederastes i de tota casta de perversions i
pervertits sexuals. Diuen les estadístiques que les pàgines
d'Internet més visitades són les de contingut sexual. Per afegitó,
les darreres notícies col·loquen la xarxa de xarxes com una font de
perversa addicció, pràcticament en peu d'igualtat amb la que
provoca algunes dedicacions malaltisses a la feina.
Però aquesta és una imatge molt injusta d'Internet i que no té
en compte que una de les primeres webs que va assolir una notable
popularitat oferia un servei de confessionari virtual. És una web
que encara existeix (anther.learning.cs.cmu.edu/priest.html) i a la
qual és pràcticament impossible d'accedir"hi, ja que sembla que
està col·lapsada de tants usuaris que la reclamen, cosa que cal
veure com un signe de renovada esperança, molt escaient per aquests
dies tan assenyalats. Val a dir que aquest mossèn digital sembla
més aviat una broma d'estudiants d'informàtica ja que, per exemple,
entre les penitències que acostuma a imposar ocupen un lloc
preferent coses com el compromís de pagar tots els programes que
hom fa servir o observar un determinat nombre de dies de silenci
electrònic, és a dir, estar uns dies sense connectar"se a Internet,
la qual cosa recorda molt i molt antigues formes d'observar la
quaresma, com fer la quaresma de no fumar i a les quals ara caldria
afegir aquesta nova forma, la de fer la quaresma de no connectar"se
a Internet.
Tanmateix, entre aquestes webs que estan a mig camí entre la
irreverència més absoluta i l'observança de les més pures
tradicions cristianes, n'hi ha que són autèntics confessionaris
electrònics. Una d'elles, per exemple, et permet enviar els teus
pecats al no"res, de tal manera que la seva utilització serveix per
descarregar les tensions que puguin produir segons quines faltes
inconfessables. D'altres, aparentment més serioses, tenen
establerta una puntuació per a cada pecat, segons categoria i
circumstàncies, i al final la puntuació total determina la
penitència, el compliment de la qual, igual que l'indispensable
penediment, van a compte estrictament del pecador. Però cap
d'aquestes webs pot igualar la que un grup d'internautes catalans
tenen dedicada a la seva patrona, Santa Tecla
(www.antaviana.com/capella/). Aquesta plana disposa d'un divers i
generós ventall de serveis, que van des d'un confessionari on line,
fins a guariments a mida, passant per un capítol de goigs i una
confraria que, arribada la Setmana Santa, organitza la seva
corresponent processó virtual. Tanmateix, la més alta manifestació
de devoció bítica deu consistir a connectar"se a aquesta capella
virtual des d'una d'aquestes capelles mòbils que han armat a
Callús, un poble de Barcelona, tot emulant les capelletes que
anaven de casa en casa, i que per comptes de contenir sants,
contenen un ordinador equipat per poder"se connectar a Internet.
Aquesta iniciativa, entre d'altres coses, posa en evidència que no
hi ha cap casta d'incompatibilitat entre el fet que tots els camins
duguin a Roma i la voluntat de posar de debò Internet a l'abast de
tothom. Ans al contrari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.