Avui és dimecres de cendra. A Algaida, En Camestortes ja ha estat jutjat i condemnat i, arreu, la sardina va ser enterrada ahir horabaixa. Si les coses fossin com eren un temps, avui tots hauríem d'anar que ens recordessin, amb una creu de cendra, d'on venim i on anirem a parar. D'aquí al diumenge de Pasqua estaríem obligats a no fer altra cosa que reflexionar, tots sols i amb l'ajuda dels altres, per tal d'assolir completament la responsabilitat per les nostres culpes i estar preparats per a reviure, una vegada més, els fets que varen possibilitar l'obertura de la generosa i bondadosa porta de la nostra salvació eterna.

Una salvació que, sigui dit de passada, resulta aparentment més complicada en la incipient societat de la informació dels nostres dies, ja que sembla que els tradicionals enemics de l'ànima, és a dir, el món, el dimoni i la carn, s'hagin conxorxat per tal que Internet esdevingui una de les més preuades eines al servei dels seus objectius, és a dir, de la nostra perdició. Si els decennis anteriors passaran a la història com els del sexe, droga i rock and roll, els signes dels temps d'avui han dut a canviar el rock and roll per Internet. Per quedar convençuts d'aquesta vinculació que, com l'anterior, no deixa de ser certament esbiaixada, basta amb una simple ullada a les hemeroteques que ens fan un dibuix d'Internet com un niu de pederastes i de tota casta de perversions i pervertits sexuals. Diuen les estadístiques que les pàgines d'Internet més visitades són les de contingut sexual. Per afegitó, les darreres notícies col·loquen la xarxa de xarxes com una font de perversa addicció, pràcticament en peu d'igualtat amb la que provoca algunes dedicacions malaltisses a la feina.

Però aquesta és una imatge molt injusta d'Internet i que no té en compte que una de les primeres webs que va assolir una notable popularitat oferia un servei de confessionari virtual. És una web que encara existeix (anther.learning.cs.cmu.edu/priest.html) i a la qual és pràcticament impossible d'accedir"hi, ja que sembla que està col·lapsada de tants usuaris que la reclamen, cosa que cal veure com un signe de renovada esperança, molt escaient per aquests dies tan assenyalats. Val a dir que aquest mossèn digital sembla més aviat una broma d'estudiants d'informàtica ja que, per exemple, entre les penitències que acostuma a imposar ocupen un lloc preferent coses com el compromís de pagar tots els programes que hom fa servir o observar un determinat nombre de dies de silenci electrònic, és a dir, estar uns dies sense connectar"se a Internet, la qual cosa recorda molt i molt antigues formes d'observar la quaresma, com fer la quaresma de no fumar i a les quals ara caldria afegir aquesta nova forma, la de fer la quaresma de no connectar"se a Internet.

Tanmateix, entre aquestes webs que estan a mig camí entre la irreverència més absoluta i l'observança de les més pures tradicions cristianes, n'hi ha que són autèntics confessionaris electrònics. Una d'elles, per exemple, et permet enviar els teus pecats al no"res, de tal manera que la seva utilització serveix per descarregar les tensions que puguin produir segons quines faltes inconfessables. D'altres, aparentment més serioses, tenen establerta una puntuació per a cada pecat, segons categoria i circumstàncies, i al final la puntuació total determina la penitència, el compliment de la qual, igual que l'indispensable penediment, van a compte estrictament del pecador. Però cap d'aquestes webs pot igualar la que un grup d'internautes catalans tenen dedicada a la seva patrona, Santa Tecla (www.antaviana.com/capella/). Aquesta plana disposa d'un divers i generós ventall de serveis, que van des d'un confessionari on line, fins a guariments a mida, passant per un capítol de goigs i una confraria que, arribada la Setmana Santa, organitza la seva corresponent processó virtual. Tanmateix, la més alta manifestació de devoció bítica deu consistir a connectar"se a aquesta capella virtual des d'una d'aquestes capelles mòbils que han armat a Callús, un poble de Barcelona, tot emulant les capelletes que anaven de casa en casa, i que per comptes de contenir sants, contenen un ordinador equipat per poder"se connectar a Internet. Aquesta iniciativa, entre d'altres coses, posa en evidència que no hi ha cap casta d'incompatibilitat entre el fet que tots els camins duguin a Roma i la voluntat de posar de debò Internet a l'abast de tothom. Ans al contrari.