Fa ara un any, abans d'entrar en funcionament la dessaladora,
Emaya afirmava que era autosuficient per garantir el
subministrament d'aigua de qualitat durant almenys quatre anys. Uns
mesos després la dessaladora va començar a aportar 44.000 tones
d'aigua diàries a Palma i a Calvià. El triomfalisme de l'empresa
municipal era evident: el compromís del batle de Palma d'oferir
aigua de qualitat s'havia aconseguit. Aquella tardor, Emaya es va
permetre el luxe d'utilitzar l'aigua dels embassaments, una
pràctica no habitual ja que es reserva per als mesos d'estiu. L'any
no podia acabar millor per a Emaya: uns beneficis de 700 milions de
pessetes i una pujada del preu de l'aigua del 7% aprovada pel
Partit Popular a l'Ajuntament.
Però vet aquí que amb el nou any Emaya va començar a canviar el
seu discurs triomfalista per un discurs alarmista. Això coincidia,
casualitats de la vida, amb un període preelectoral i amb
l'aprovació inicial per part del Govern del nou pla de residus
elaborat per Medi Ambient, un pla que inclou un salt qualitatiu en
la gestió ecològica dels residus i que acabava amb una situació de
bloqueig institucional provocada pel Partit Popular.
El dia 27 de gener, dia de ple a l'Ajuntament de Palma, Maria
Crespo, presidenta d'Emaya, anunciava que no podia garantir al cent
per cent el subministrament d'aigua de qualitat per al proper
estiu. La cosa es va anar agreujant en dies successius: varen
passar de xifrar el dèficit en 20.000 tones diàries a
quantificar"lo entre 34.000 i 54.000; i al ple municipal de dia 24
de febrer, la senyora Crespo va avançar les previsions de dèficit
per a finals d'abril. Quan pocs dies després el batle de Palma va
qualificar de mancat de rigor el pla de xoc del Govern per fer
front a la situació de manca d'aigua amb mesures conjunturals i
estructurals, vaig sentir vergonya aliena.
Emaya defensa que s'han d'afegir dos nous mòduls a la
dessaladora que no necessitava fa un any. És igual si això implica
inversions milionàries, apujar el preu de l'aigua o disparar el
consum d'energia. No en tenen prou amb la millora del rendiment de
les instal·lacions ja existents que proposa el Govern: Emaya
utilitza la proposta d'ampliació de la dessaladora com a arma de
lluita política. La utilització política de la manca d'aigua és,
com a mínim, poc seriosa i irresponsable. Però allò realment
preocupant d'aquesta empresa municipal és la seva manca de
capacitat per fer una bona gestió dels nostres recursos hídrics.
L'aigua no és una mercaderia qualsevol. L'aigua és un recurs escàs
i fonamental a les nostres illes que s'ha de gestionar amb seny.
Entre 1998 i 1999 el consum d'aigua a Palma s'ha incrementat un 8%.
Més consum vol dir més beneficis per a Emaya. Serà per aquest motiu
que fins ara ha estat incapaç de fer front a la manca d'aigua amb
mesures estructurals basades en l'estalvi i la contenció dels
consums? És per això que Emaya passa olímpicament de l'increment de
les fuites a la xarxa? Per aquest motiu posa tot tipus d'entrebancs
a la implantació massiva de comptadors individuals, adoptant
l'opció més difícil i costosa?
Emaya hauria d'abandonar el triomfalisme i ser molt més humil.
Hauria de deixar de banda els criteris economicistes i començar a
gestionar l'aigua d'una manera responsable. Emaya necessita canviar
de xip. Ho té tot a favor: capacitat tècnica, recursos humans i
solvència financera. Però també necessita que les persones que la
controlen entenguin no només que l'aigua no es pot utilitzar de
manera partidista sinó sobretot que l'aigua és un recurs escàs, no
una mercaderia per generar beneficis.
Jordi López, coordinador d'Els Verds de
Mallorca i regidor a l'Ajuntament de Palma
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.