Fa ara un any, abans d'entrar en funcionament la dessaladora, Emaya afirmava que era autosuficient per garantir el subministrament d'aigua de qualitat durant almenys quatre anys. Uns mesos després la dessaladora va començar a aportar 44.000 tones d'aigua diàries a Palma i a Calvià. El triomfalisme de l'empresa municipal era evident: el compromís del batle de Palma d'oferir aigua de qualitat s'havia aconseguit. Aquella tardor, Emaya es va permetre el luxe d'utilitzar l'aigua dels embassaments, una pràctica no habitual ja que es reserva per als mesos d'estiu. L'any no podia acabar millor per a Emaya: uns beneficis de 700 milions de pessetes i una pujada del preu de l'aigua del 7% aprovada pel Partit Popular a l'Ajuntament.
Però vet aquí que amb el nou any Emaya va començar a canviar el seu discurs triomfalista per un discurs alarmista. Això coincidia, casualitats de la vida, amb un període preelectoral i amb l'aprovació inicial per part del Govern del nou pla de residus elaborat per Medi Ambient, un pla que inclou un salt qualitatiu en la gestió ecològica dels residus i que acabava amb una situació de bloqueig institucional provocada pel Partit Popular.
El dia 27 de gener, dia de ple a l'Ajuntament de Palma, Maria Crespo, presidenta d'Emaya, anunciava que no podia garantir al cent per cent el subministrament d'aigua de qualitat per al proper estiu. La cosa es va anar agreujant en dies successius: varen passar de xifrar el dèficit en 20.000 tones diàries a quantificar"lo entre 34.000 i 54.000; i al ple municipal de dia 24 de febrer, la senyora Crespo va avançar les previsions de dèficit per a finals d'abril. Quan pocs dies després el batle de Palma va qualificar de mancat de rigor el pla de xoc del Govern per fer front a la situació de manca d'aigua amb mesures conjunturals i estructurals, vaig sentir vergonya aliena.
Emaya defensa que s'han d'afegir dos nous mòduls a la dessaladora que no necessitava fa un any. És igual si això implica inversions milionàries, apujar el preu de l'aigua o disparar el consum d'energia. No en tenen prou amb la millora del rendiment de les instal·lacions ja existents que proposa el Govern: Emaya utilitza la proposta d'ampliació de la dessaladora com a arma de lluita política. La utilització política de la manca d'aigua és, com a mínim, poc seriosa i irresponsable. Però allò realment preocupant d'aquesta empresa municipal és la seva manca de capacitat per fer una bona gestió dels nostres recursos hídrics. L'aigua no és una mercaderia qualsevol. L'aigua és un recurs escàs i fonamental a les nostres illes que s'ha de gestionar amb seny. Entre 1998 i 1999 el consum d'aigua a Palma s'ha incrementat un 8%. Més consum vol dir més beneficis per a Emaya. Serà per aquest motiu que fins ara ha estat incapaç de fer front a la manca d'aigua amb mesures estructurals basades en l'estalvi i la contenció dels consums? És per això que Emaya passa olímpicament de l'increment de les fuites a la xarxa? Per aquest motiu posa tot tipus d'entrebancs a la implantació massiva de comptadors individuals, adoptant l'opció més difícil i costosa?
Emaya hauria d'abandonar el triomfalisme i ser molt més humil. Hauria de deixar de banda els criteris economicistes i començar a gestionar l'aigua d'una manera responsable. Emaya necessita canviar de xip. Ho té tot a favor: capacitat tècnica, recursos humans i solvència financera. Però també necessita que les persones que la controlen entenguin no només que l'aigua no es pot utilitzar de manera partidista sinó sobretot que l'aigua és un recurs escàs, no una mercaderia per generar beneficis.
