Les imminents eleccions generals em causen un cert malestar indefinit. Pot tractar-se d'un miratge, però el «govern del poble i per al poble» no l'acabam de veure clar. I no ho dic només per mi mateix.

La gent està bastant «freda». No coneixem els programes en concret i arreu es comenta que les promeses electorals no es compleixen.
No m'agrada veure tanta gent desencisada, sia de qui sia la culpa. S'ha fet usual la fórmula «tots els polítics són iguals. Només miren per ells. Tot ho fan pels doblers». I això entre diverses edats i procedències. (I no diguem els joves!). M'inquieta la possibilitat d'una abstenció significativa.

Serà que no hem notat que els partits tenguin en compte les opinions, necessitats i desigs de la majoria dels qui els votam?

Desitjam pau i fora discòrdies, que se'ns escolti quan proposam o protestam; un repartiment més equitatiu de les rendes i els imposts; lleis de protecció familiar (la població s'està envellint massa); un programa de salut que malgrat els esforços dels professionals es podria millorar; un ensenyament motivador per educar persones sociables i participatives, no només en coneixements intel·lectuals. Pensions dignes i d'acord amb les necessitats reals de cada pensionista; ajuts sòlids i compromesos amb el Tercer Món... I encara podríem continuar.

La globalització que ja ha envaït el món «civilitzat», les fusions d'empreses gegantines, el poder de la macroeconomia en unes poques mans, no faciliten res de tot això.

Però és una utopia voler canviar el nostre propi món. Primer hem de canviar nosaltres mateixos, jo mateix, i confiar en la bona voluntat de l'electorat i dels candidats, sia quin sia el seu color. I exercitar el dret a vot amb tota llibertat. Encara que sia nul o en blanc!