Aquests dies està fent fortuna a informatius, programes d'entreteniment i, en conseqüència, a llibreries Diga 33, un llibre escrit pel doctor Arana sobre anècdotes viscudes per diversos facultatius a les seves consultes. Una d'elles era la història d'un metge que li va escriure a una senyora a un paper que s'havia de menjar «2 o 3 galletes al dia». Un parell de dies després, la senyora va tornar a la consulta tota angoixada dient que «Només n'he pogudes menjar 70»: havia llegit «203» en lloc de «2 o 3»!! La tendència en sentir contar aquest fet és pensar que la dona no era massa llarga. Però també es pot analitzar d'una altra manera: per ventura la lletra del metge no era massa bona. D'anècdotes i acudits sobre la lletra de metges en trobam des d'antic i, cosa ben curiosa, a tot el món. És una fama merescuda? Als Estats Units un grup d'investigadors van sotmetre representants de diverses professions a un test de caligrafia. Els van demanar que escrivissin amb la seva lletra més clara i, a continuació, van escanejar els textos per tal d'analitzar-los amb un programa informàtic. El resultat va respondre al tòpic: els metges van resultar ser, amb diferència, els que feien la lletra més mala de llegir. Llavors van analitzar receptes i van descobrir que un vint per cent eren il·legibles o llegibles amb esforç. Els investigadors van concloure que la dificultat de lectura de les receptes continua essent un problema que pot incrementar el risc d'errors en la medicació. De tota manera, estic segur que si les persones encarregades de llegir el grup de receptes escollides per a l'anàlisi haguessin estat farmacèutics, el tant per cent de receptes il·legibles s'hauria reduït. El primer que fan a una farmàcia quan arriba qualqú nou per fer-hi feina és donar-li un manat de receptes perquè intenti desxifrar-les. Fins que el nou treballador no és capaç d'identificar el nom dels medicaments amb el que han escrit els metges, no passa al taulell a despatxar els clients. De tota manera, els dependents de les farmàcies també podrien escriure un llibre d'anècdotes relacionades amb la mala lletra dels metges. Les escriptures més estranyes es donen quan un metge de la Seguretat Social ha d'entendre la prescripció que ha fet un metge privat per fer-ne una recepta. Com que no entén el que hi posa perquè no està acostumat a llegir la lletra dels col·legues, imita el que ha escrit el metge privat. Quan el malalt arriba a la farmàcia amb la recepta és quan es produeix l'assemblea de tots els que hi treballen per intentar esbrinar què dimonis hi posa. Al final, en moltes ocasions, el malalt se'n torna amb el paperet a veure el metge un altre pic perquè li escrigui amb lletra d'impremta què volia dir. Per què tot això? El metge ha d'escriure el mateix nom d'un medicament centenars de pics al cap de l'any, especialment en casos de malalties cròniques. Llavors l'escriptura d'aquell medicament es transforma quasi en la seva signatura. Quants de nosaltres tenim la signatura llegible? Alguns centres han començat a informatitzar-se, però són una petita, molt petita minoria. La medicina aquests dies arregla columnes vertebrals de ratolins, fa xips de silici que interactuen amb cèl·lules vives...però la immensa majoria dels metges de la sanitat pública no disposen d'un ordinador amb què millorar la seva assistència.